En la tarda del 7 de maig he passat a divertir-me a Badalona per les Festes de Maig, que és com les anomena el Baró de Maldà en el seu Calaix de sastre– dedicades a son patró i màrtir sant Anastasi, galant com un sucre:
El dia 10 de maig, els ministrils guarneixen lo retaule major. Tocs de campanes a festa i l’església s’adorna amb enramades pròpies del mes de maig, quedant lo salomó amb aquella glaça blanca amb vidre volador. La festa s’estén al segon diumenge, per la Mare de Déu del Roser, i dies després sant Isidre Llaurador, que ara en diuen “fer pont”.
A l’entorn de Santa Maria m’ha paregut haver-hi una fira de quincalla, i se serveixen sorbets, pastes i xicres de xocolata… La cobla del Fideuer toca tant a l’ofici solemne com a la professó i als balls de plaça, i és una esgarrapamenta de violins, violes i instruments de vent.
A l’hora de la manduca, a can Peixau, el Baró se serveix carn d’olla, pollastre, favetes tendres, suc d’agredolç, platillo amb carn, carxofes i pèsols, pa i vi, panses i ametlles, i bon profit.
A la tarda surt la passada o professó amb prou murmuri d’ú ú per un mosso que fa voleiar un estàndard blanc amb encreuat vermell, fent-nos riure amb cops d’espolsa que espolsa, una antigalla que a Badalona en diuen fer ballar sant Anastasi.
Ballades a plaça. Es corre la sardana que és un atabalament del trenta-u de bastos, tan plena que la plaça sembla una olla que bull. Quina varietat de colors en les faldilles de les dones, marineres i pescadores les més! Quin cúmul de xalecos, faixes i armilles en els mossos! Quantes barretines vermelles! Quants balls de quatre! Quina mascletada amb galeig de trabucaires! Es rifa una coca, i bona nit i moltes!
A finals del segle XVIII Badalona té una població d‘uns 700 fogatges, amb producció pagesa i pescadora, teixidors de lli i una considerable corderia a baix a mar. La competència entre els gremis és important i el dels corders acaba imposant sant Anastasi com a patró de Badalona.
Passa un parell de segles i les Festes de Maig s’han mantingut i han evolucionat amb els seus alts i baixos. El règim franquista intenta imposar unes Ferias y Fiestas de Primavera y de San Anastasio. I amb la represa de l’Ajuntament democràtic l’any 1979 destaca la participació a tots els barris i de totes les edats –en especial les de Sant Roc-, teatre, ballades d’esbarts i concerts de corals, la Cremada del Dimoni amb un castell de focs i el Ball del Micaco. Les festes conclouen amb una sardinada i havaneres a la platja.
Aquest any 2021, malgrat la pandèmia del coronavirus, tornen les Festes de Maig amb una programació adaptada a les recomanacions sanitàries. Podrem celebrar-les amb una proposta cultural i musical que posa les entitats i els artistes de la ciutat al centre de la programació.
