Badalona celebra la tradicional Festa del Badiu en el Parc de Can Solei el diumenge 9 de maig, esdevenint una de les primeres activitats del programa de les Festes de Maig (l’any passat van cancel·lar-se a conseqüència de l’emergència sanitària pel coronavirus).
La Festa del Badiu té un caràcter popular i està organitzada per l’Associació de Veïns del Centre, destinant-se als nens i a les nenes i les seves famílies. Al llarg de tot un dia s’hi poden trobar jocs infantils, espectacles de cultura popular i parades de les entitats badalonines per tal de donar-se a conèixer.
Badiu, paraula badalonina, que es va posar com a nom a l’esdeveniment, representa des dels seus inicis una festa no ja a l’eixida d’una casa, sinó de la ciutat, en el pulmó verd de Can Solei. La dimensió cívica i ciutadana, oberta i plural, ha estat llavor des dels seus inicicis els anys seixanta, tot i el marc restrictiu de la dictadura franquista.
Des de l’experiència pròpia, Ricard Rodon, Joan Josep Rotger i Estapé, Josep Soler Amigó, M. Dolors Sabater Puig i Joan Mayné i Amat, van ser els autors de diferents articles de referència sobre la Festa del Badiu a la Revista Carrer dels Arbres del Museu de Badalona, núm. 22 (2012). Josep Gual Lloberes, Jaume Oliveras, Gerard Remendo, Salvador Droch, Conxita González, Montse Clavero, Marta Ferrés… també ens han deixat testimonis del significat d’aquesta festa, identitària de badalonitat, cívica, cultural i de la importància del factor humà, del voluntariat i de la resposta ciutadana.
Els orígens de la festa
Els orígens de la Festa del Badiu estan lligats a l’escoltisme, a l’Agrupament Escolta Sant Jaume (nois) i l’Agrupament Guia Rosa Busqué (noies), que van organitzar la primera festa l’any 1963. Des d’aleshores fins a l’any 2020 va celebrar-se de forma ininterrompuda, suspenent-se en el seu format presencial per la pandèmia, i enguany retornarà en un format híbrid, realitzant-se algunes activitats amb cita prèvia (a hores d’ara amb entrades exhaurides).
El rector de la parròquia de Sant Jaume, Antoni Torner, estava vinculat a l’escoltisme català i era poc intervencionista sobre el Consell d’Agrupament, estimulant-se l’estima pel país, el territori i la natura, així com l’autonomia als joves, educant-los en la responsabilitat compartida, la cooperació i el respecte mutus, i en llengua catalana.
Com assenyala Ricard Rodon, la Festa del Badiu a semblança de les que feien uns agrupaments a Barcelona (del ‘Mercat de Calaf’ del Casal de Montserrat que se celebrava a Pedralbes en un convent de monges; precisament mossèn Antoni Torner havia estat un dels impulsors de la festa), va néixer al Parc de Can Solei, propietat de la família Coma-Cros aleshores. Es feia a porta tancada i amb invitació (que tenia un número per a la rifa d’un bé), però en realitat entrava qui volia. L’organització era un esforç conjunt dels caps dels agrupaments – alguns d’ells molt joves – i el grup de pares, encarregant-se aquests del pes de la intendència: els responsables de la tómbola i de les diferents parades (tir, rateta, anelles, pesca, Can Cinto de la Palla on se serveixen dinars…). Es va procurar que sempre hi hagués una actuació que donés contingut cultural a la festa i va ser on els Setze Jutges van fer la primera actuació fora de Barcelona, i també actuaren el Grup de Folk, els mims Rodamón i el Grup Estrop de Badalona. Era una ‘illa de llibertat en temps tan obscurs per al nostre país’, durant la dictadura franquista.
Joan Josep Rotger, situà el periple de la festa: ‘va néixer en la semiclandestinitat com a activitat d’uns agrupaments escoltes, i que ha esdevingut una festa ciutadana’, entrecreuant-se ‘dinàmiques nacionals amb d’altres específicament badalonines i del seu teixit associatiu’. En el període de la Transició a la democràcia, les festes de 1976 i 1977 van ser especials, convocades pel Congrés de Cultura Catalana que aplegava un bon nombre d’entitats. L’any 1976, celebra el darrer diumenge de maig un Gran Festa Popular a Can Solei, i l’any següent, paral·lelament a les Festes oficials al voltant de Sant Anastasi, el Congrés de Cultura Catalana, l’Associació de Veïns del Centre, el Cine Club Estudi i el Centre Excursionista de Badalona organitzaren una quinzena d’actes populars que finalitzaren en una gran festa a Can Solei (nomenat ‘Felipe Antoja’, darrer alcalde de la dictadura). En un moment de reivindicació de canvis en els noms dels carrers i del nomenclàtor franquista, des de l’Associació de veïns del Centre es va fer una acció simbòlica construint i instal·lant a Can Solei un monòlit de formigó amb el nom de ‘Parc de Can Solei’ com relata amb coneixement de primera mà d’aquesta conquesta veïnal, Joan Mayné. Va descobrir-se en la Festa del Badiu si bé va ser retirat pocs dies després per ordre de l’alcalde Ramos amb nocturnitat i traïdoria. La pressió popular va materialitzar-se en el primer ajuntament democràtic que va canviar definitivament el nom de Felipe Antoja al parc i va restituir el monòlit.
La Festa ha anat evolucionant amb l’organització de l’Associació de Veïns del Centre, compartint sinergies en xarxa a diferents nivells amb altres entitats coorganitzadores o col·laboradores, per tal d’anar-la fent sostenible i esdevenint un mirall ciutadà com explica M. Dolors Sabater.
La millora de la ciutat i de la seva convivència té en la continuïtat de la Festa del Badiu una expressió latent dels valors cívics i fraternals.
