L’Orfeó Badaloní, referent cultural centenari

El 2021 és l’any del centenari de l’Orfeó Badaloní Ateneu, així com el setantè aniversari de l’Esbart Sant Jordi, sorgit del bressol de l’entitat. L’Orfeó ha reviscolat en la darrera dècada en el panorama cultural de la ciutat i compta amb una dilatada trajectòria que es pot diferenciar en diverses etapes d’activitat. Ha estat i és un referent cultural, identitari i cohesionador de ciutat. Coneguem-lo perquè s’ho val.

A Badalona tenim Orfeó
L’Orfeó Badaloní va sorgir a partir d’una crida fundacional que el desembre de 1920 fan cinc reconeguts mestres badalonins: Antoni Botey, Jaume Costa, Ramon Salsas, Salvador Valls i Joan Aymerich. La constitució com a societat coral va tenir lloc en una primera assemblea, el 27 de febrer de 1921. Així l’Orfeó Badaloní s’incorporava al panorama musical esperonat per l’exemple pioner de l’Orfeó Català (1891) i la Germanor d’Orfeons de Catalunya (1917). Anteriorment havia hagut a la ciutat una proposta no reeixida d’orfeó l’any 1907.

La primera seu de l’Orfeó va ser a l’espai que ocupava Gent Nova. Font: OB.

El primer president de l’entitat va ser Josep Martí Amat i la seu social va emplaçar-se al local del Centre Catalanista Gent Nova (situat al carrer d’en Lluch – posteriorment Canonge Baranera -, conegut com ‘d’en Cueta’, números 51, 53 i 55 i Sant Francesc, 58 i 60). Gent Nova havia estat pioner en els àmbits cultural i polític del modernisme, enfrontat al caciquisme en el tombant de segle i en la primera dècada del segle XX. Els socis d’aquesta entitat es van incorporar en una darrera assemblea el gener de 1922 a l’Orfeó Badaloní cedint el local, els seus béns i la seva senyera. Poc després va arribar el primer concert oficial de l’Orfeó Badaloní, dirigit pel mestre Antoni Botey al Teatre Victòria el dia 28 de març, després d’algunes actuacions prèvies de caràcter íntim. L’1 juny va tenir lloc el primer concert públic després de l’inaugural; el 24 de juny el primer fora de la ciutat, a Vilassar de Mar; i el 16 d’agost el primer en una Festa Major de Badalona.

El 25 de febrer de 1923, amb el president Salvador Busquets, es va beneir a l’església de Santa Maria la senyera de l’entitat, dissenyada per Joan Amigó i costejada per l’industrial Jaume Ribó, en una jornada que va comptar amb l’assistència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch; el batlle de la ciutat, Joaquim Oliveras; el diputat provincial i industrial badaloní, Lluis Isamat, i el mestre director de l’Orfeó Català, Lluis Millet, entre d’altres personalitats i representants d’entitats.

Els dies 13, 14 i 15 d’octubre va tenir lloc la primera visita organitzada per l’Orfeó Badaloní a Montserrat, un acte carregat de simbolisme que va comptar amb el desplaçament de més de cinc-centes persones.

L’any 1924 accedí a la presidència Jaume Ribó i Sayol, i va anar augmentant el reconeixement artístic de l’Orfeó i l’arrelament de diferents seccions amb un model ateneístic. El 24 de setembre, però, les autoritats en el marc de la dictadura de Primo de Rivera clausuraren l’entitat pel seu tarannà catalanista.

Sobreviure a la Dictadura i (re)començar

Poc més d’un centenar de socis sosteniren econòmicament el local durant sis anys, fins que la situació política va permetre la reobertura l’any 1930, dirigint de nou l’entitat Jaume Ribó. El mestre director va passar a ser Jaume Costa per malaltia greu d’Antoni Botey.

El primer concert d’aquesta segona etapa va ser el dia 13 de juliol a l’Estadi de Montjuïc en una trobada d’orfeons catalans amb més de 5.400 cantaires i cinc cobles que comptà amb direcció de Lluís Millet, aplegant més de quaranta mil espectadors. La massa coral va reorganitzar-se amb més de dos cents cantaires i l’entitat amb gairebé 450 socis protectors. Al llarg dels anys trenta, les seccions es tornaren a activar adjuntant-se a la massa coral l’Agrupació Excursionista; la secció de teatre d’aficionats; la d’escacs; una de fotografia; la previsió d’una Caixa d’ajuts mutus; el Foment de la Sardana amb el seu grup d’esbart. L’Orfeó va organitzar múltiples conferències i participà de les commemoracions i jornades festives municipals. L’entitat esdevingué una ambaixadora cultural a diferents poblacions catalanes i edità un butlletí intern que  tanmateix no va aconseguir aparèixer amb regularitat. L’octubre de 1934 va accedir a la presidència Josep Sió i Serra i en nomenà president honorari Jaume Ribó, mecenes de l’entitat. El mestre Francesc Solà s’encarregava de pujar un bon planter infantil. L’octubre de 1935 se celebrà una vetllada literària-musical que comptà amb Margarida Xirgu, Rivas Cherif i Federico García Lorca; i el mes de novembre un concert d’homenatge al mestre Enric Morera que va comptar amb la seva presència.

Aquesta etapa de l’Orfeó es va veure interrompuda per la Guerra Civil, mantenint una certa activitat molt condicionada al ritme del conflicte. Coneixem que Bartomeu Pujó era president el maig de 1937 i el mes de juliol va estrenar-se una nova bandera de l’Orfeó; lamentant-se en aquest període la defunció per causes naturals dels mestres fundadors Salvador Valls, Jaume Costa i Antoni Botey. L’any 1939 amb el triomf del bàndol franquista i l’establiment d’una nova dictadura, el local de l’Orfeó va ser espoliat i tancat.

L’Orfeó Badaloní va ser perseguit pel seu catalanisme per les dues
dictacures: la de Primo Rivera i la del general Franco

Refer-se d’un segon tancament

L’any 1947 una sèrie d’antics socis i cantaires de l’Orfeó van juntar-se per procurar reobrir-lo amb l’impuls del mestre Francesc Solà i d’Enric Sabater, que van esdevenir respectivament el director de la massa coral i el president de l’entitat l’any 1948. Es tornà a constituir l’‘Orfeó Badaloní’ (entre cometes), i llogaren part de l’edifici del Cor de Marina on s’hi instal·larien. El 28 d’octubre la massa coral realitzà el primer concert de la seva tercera etapa al Círculo Artístico Español, l’Era, en el marc dels actes commemoratius del centenari de la construcció del ferrocarril.

L’Orfeó Badaloní va estar present en la vida cultural de la ciutat amb concerts quaresmals, amb els dedicats als socis protectors, en actes solidaris i benèfics en favor de l’Hospital de Badalona o el ‘Nadal del pobre’, a la Festa Major a partir de 1949 i en festivitats litúrgiques i de les comunitats religioses. L’any 1950, Solà Segalés va compondre el ‘Nostre Himne’ i es van reprendre l’edició regular dels butlletins. A partir del tronc comú de la massa coral s’activaren les seccions excursionista, teatral (amb una programació regular de representacions i la participació en el concurs municipal de teatre per aficionats) i d’escacs.

Presentació de l’Esbart Sant Jordi (1951). Fons: OB

El 17 de febrer de 1951 es va fundar l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní que va comptar amb la direcció de Josep ‘Pep’ Ventura Llates, el delegat Gaspar Codina Nieto i l’impuls del mecenes Tomàs Barri, fent-se la presentació oficial el 28 d’octubre (durant anys va confeccionar part del vestuari Victòria Freixa, destacada cantant solista de l’entitat). Al juliol, l’Orfeó participà en l’Aplec d’Orfeons de Montserrat; i per part de les autoritats locals, el 19 agost l’Orfeó va rebre un permís per interpretar ‘El cant de la Senyera’ i ‘Sant Jordi triomfant’.

L’any 1952, l’Orfeó Badaloní va impulsar uns Jocs Florals a la ciutat. Després d’aquesta primera edició reformularen el seu format en un Certamen Literari a partir de 1954.

L’any 1953, l’Orfeó va actuar en les bodes d’or del CF Badalona i per a l’Associació Antics Alumnes Maristes; la sortida social anual va ser a Puigcerdà i Bourg-Madame -La Guingueta d’Ix- sota administració departamental francesa.

Les activitats cíviques van continuar amb la participació en la campanya pro reconstrucció del campanar de Santa Maria entre 1955-56; o un concert benèfic en favor de la restauració pel Centre Excursionista de Badalona de l’ermita de Sant Onofre el 1957. En l’àmbit artístic sobresortí un concert amb el popular solista de l’Orfeó Català, Emili Vendrell; la presència a l’Aplec d’orfeons a Montserrat, l’octubre de 1956; l’organització de les anomenades ‘Galas Artísticas’, el 1957; l’actuació a les recent inaugurades Termes romanes del Museu Municipal al desembre d’aquell mateix any. Un concert d’homenatge al barri de Sant Andreu dedicat al mestre Joan Pich Santasusana, el 1958; l’obertura del certamen literari més enllà dels socis amb dotació econòmica, l’any 1959. Un any més tard va tenir lloc el relleu del mestre director Francesc Solà -que fou homenatjat- pel nou mestre director Emili Itarte. L’any 1961 va celebrar-se el 40è aniversari de l’entitat amb un concert final amb la participació de cantaires de les tres etapes de l’Orfeó.

El poeta Josep Gual i Lloberes que va ser president de l’OB entre 1962 i 1965.

Un oasi cultural
Un projecte renovador i de dinamització encapçalat pel nou president, Josep Gual i Lloberes, va estar vigent entre 1962 i 1965. La filòloga i poetessa Coloma Lleal publicà a Revista de Badalona (edició digital) l’article’Les il·lusions perdudes‘,el 6 de març del 2021, on recordava que ‘gràcies a en Gual podíem pensar que vivíem en una ciutat culta i avançada‘. Tanmateix, ‘tots sabem com es va acabar aquell oasi d’il·lusions. Hi hagué canvis a l’Ajuntament i tornà a imposar-se el rigor i la intransigència’.

Va ser molt celebrat el desplaçament de la massa coral dirigida per Emili Itarte i de l’Esbart Sant Jordi amb direcció de Josep Casals, juntament amb la Cobla la Principal de Badalona, a Ceret (Vallespir) el setembre de 1962. L’ambaixada cultural badalonina, desdibuixant fronteres polítiques, revertí el caràcter arcaic i residual, folklorista i localista que les autoritats franquistes reservaven a les restes autoritzades de la cultura catalana.

L’Esbart va reorganitzar-se amb Just Duran com nou director coreogràfic. L’Orfeó es distingí per organitzar tota mena d’actes i conferències culturals (Joan Triadú, Alexandre Cirici-Pellicer, Josep Espar…), entre elles un cicle de literatura catalana (Mª Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Josep Mª Espinàs, Manuel de Pedrolo…); va portar a la ciutat muntatges teatrals de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual dirigida per Ricard Salvat, d’autors com Salvador Espriu; va activar una secció de teatre experimental que va funcionar al costat del teatre de ‘sempre’ dirigit per Francesc Clapés i després Joaquim Grífol (i les tradicionals representacions d’Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús). Els poetes Josep Gual, Màrius Sampere i Joan Argenté, tots tres vinculats a l’entitat, aconseguiren tres premis de relleu en llengua catalana; el 1963 actuaren a l’entitat els Setze Jutges i va crear-se el Grup Estrop de l’Orfeó Badaloní, un dels pioners de la Nova Cançó; també s’activà una campanya per protegir el patrimoni artístic de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra; exposà el grup renovador d’arts plàstiques REM. L’Orfeó Badaloní participà de la trobada coral internacional a Vallvidrera, el setembre de 1964.

El març de 1965 accedí a la presidència Jaume Oriol i Guardiola; i entre d’altres canvis de la vida interna de l’entitat, el mestre director Emili Itarte va deixar pas al mestre Josep Mª Guillen. Sota la seva direcció i la sots-direcció d’Esther Martells, la massa coral va emprendre un camí ascendent en número de cantaires, formació i qualitat. L’any 1966 es realitzaren unes vetllades poètiques amb Francesc Vallverdú, Coloma Lleal i Joan Argenté.

L’Orfeó sempre ha estat una entitat molt activa, desplegant les seves activitats
en diverses disciplines més enllà del cant coral.

L’any 1967 accedeix a la presidència Joaquim Grífol i Puig, home de teatre, autor, director i actor que havia comptat amb una companyia teatral pròpia; el Grup de Folk actua al local de l’entitat aquell any. L’Orfeó va ser una de les entitats badalonines que van donar suport a l’homenatge a Pompeu Fabra al Teatre Zorrilla, el 1968.

Entre d’altres activitats de l’època, l’Orfeó cantà i enregistrà l’himne de La Penya; neix la secció juvenil de teatre dirigida per Antolí Puig i després Josep Duatis; l’Orfeó participa de l’homenatge cívic i cultural d’un bon nombre d’entitats locals a Pompeu Fabra al teatre Zorrilla que havia estat badaloní d’adopció abans d’exiliar-se; s’estrenen les Veus Alegres, la coral infantil de l’Orfeó, el grup Nausica, coral intermèdia, i el grup coral Vora Mar; Josep Gual escriu l’himne del cinquantenari de l’entitat.

L’abril de 1971 va escollir-se Ramon Batalla com responsable i mestre de la secció de l’Esbart Sant Jordi (rellevant a Josep Casals que havia tornat temporalment després de Just Duran).

El 1972, amb la presidència de Joaquim Grífol i per cessió del mecenes Francesc Ribó, l’Orfeó aconsegueix un local propi al carrer Lleó números 19-21, i es realitza una multitudinària trobada de cant coral de les escoles de la ciutat.

El setembre de 1975, per iniciativa municipal, es van celebrar al pavelló de la Plana les Primeres Jornades Mundials de Cant i Dansa amb corals d’arreu del món, participant com amfitrió l’Orfeó Badaloní.

El 1976 té lloc un homenatge al mestre Antoni Botey amb diferents corals convidades que comptà amb la presència i direcció conjunta del mestre Lluís Maria Millet, director de l’Orfeó Català, i un acte popular de la massa coral i l’Esbart dirigit per Ramon Batalla, al barri de Sant Crist on tenia dedicat un carrer. L’Orfeó va col·laborar amb el Congrés de Cultura Catalana a Badalona; i estava de nou en funcionament la històrica secció d’escacs de l’entitat.

En la Massa Coral, el mestre director Guillen, deixà pas com directora a Esther Martells, fins el moment sotsdirectora, evolucionant cap a una època fructífera de major formació tècnica, intercanvis i desplaçaments artístics que donaran a conèixer l’Orfeó Badaloní arreu del país, de l’Estat i amb projecció internacional. L’Orfeó formava part del Secretariat d’Orfeons de Catalunya.

Temps d’arremangar-se: cultura, civisme i catalanitat
L’any 1978 accedeix a la presidència Josep Mª Raventós i Taxonera. L’Orfeó participa de la semiclandestina Taula de Cultura i continua formant-hi part en el període del retorn dels ajuntaments democràtics, creant-se un nou model de festes, com les Festes de Maig. En el marc de l’Orfeó trobem l’Anella Sardanista Catalunya Jove dirigida per Ramon Amat; la Coral Vora Mar, l’Esbart Sant Jordi dirigit per Josep Mª Fuentes i l’Esbart Infantil amb direcció de Lourdes Cartró i Albert Abellán; el Grup d’Esplai Bresc; i l’impuls en la creació de la Cobla Juvenil Marinada. L’elenc teatral de l’entitat es mostrava ben actiu amb el bagatge de directors com Francesc Clapés, Josep Mª Raventós, Josep Mª Pujol i Josep Duatis. Trobem entre les actuacions al local el músic i animador Xesco Boix.

El setembre de 1979 la massa coral i l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní realitzaren una sortida artística i de germanor molt reeixida a Prada de Conflent (on es va homenatjar la figura de l’insigne Pompeu Fabra, badaloní d’adopció mort a l’exili) i al monestir de Sant Martí de Cuixart. L’obra ‘El retaule del flautista’ del grup de teatre de l’Orfeó es representa a diferents entitats locals i fins i tot fora de la ciutat.

La massa coral i l’Esbart Sant Jordi actuaven als diferents barris més enllà del centre històric, fent ciutat (crescuda per successives onades migratòries, la més important entre 1951 i 1975 sobretot de població provinent de zones del sud de l’Estat); i difusió de la cultura popular i tradicional catalana a parròquies i espais públics: Sant Roc, Sant Antoni de Llefià, Sistrells, Sant Crist, Bufalà…

Draps i Ferro Vell (Show nadalenc) al local del c/Lleó (25/12/1982). Fons: OB

Els ‘Show’ de Nadal, les tradicionals representacions d’Els Pastorets, els concerts en les diades tradicionals… protagonitzaven les activitats de l’entitat. L’Orfeó formà part de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) el 1981.

El 1982 va organitzar-se l’Aplec de la Senyera per Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans, que va comptar amb algunes edicions. Interinament a mitjans de 1982, Albert Abellan i Lourdes Cartró es van fer càrrec de l’Esbart fins concretar-se la col·laboració amb l’Esbart Albada del Círcol dirigit pel mestre Francesc Cebrián. Va néixer així l’Esbart Albada-Sant Jordi que es va presentar el maig de 1983. L’Orfeó va delegar en Joan Soler Amigó la representació en el III Congrés d’Ateneus de Catalunya en el qual es va fundar la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Amb la directora Esther Martells la massa coral va actuar a Tolosa; al País Basc (1976); a Prada de Conflent (1979); a Cuenca (1981), a Palma de Mallorca (1982), a Ejea de los Caballeros (1981)…; el 1983 s’inicià un intercanvi artístic i d’amistat que va continuar al llarg dels anys amb la coral Immergrün de Rokenberg (Alemanya).

Joan Soler i Amigó va ser president de l’Orfeó Badaloní i ha estat reconegut pel seu treball en l’àmbit cultural amb la Creu de Sant Jordi.

L’any 1984 Joan Soler i Amigó accedí a la presidència de l’entitat. El butlletí intern passa a tenir nom propi de referències literàries i essència badalonina: Proa. El 1986 accedeix a la presidència Jaume Gispert i Sala. El 1988 és president Josep Duatis Altimira, vinculat estretament al teatre de l’Orfeó i de la ciutat, accedint a la direcció de la massa coral Jaume Arimont. L’aliança amb l’Esbart Albada es va desfer abans de 1989 i l’Esbart Sant Jordi va passar a ser dirigit per Pere i Carles Guerrero i Vicens Garriga.

La massa coral i l’Esbart Sant Jordi viatjaren a Aizkoitia el 1990; la coral arribà al concert número 1.000 l’any següent, en el qual Frederic Oller és nomenat mestre director. En aquest període es formalitza la secció del grup de jubilats i simpatitzants de l’Orfeó, organitzant sortides arreu del país.

El 1992 és el torn de la presidència de Manel Llansó i Prat, any en què la colla sardanista Dolç Record de l’Orfeó Badaloní (va integrar-s’hi l’any 1985), participa en la rebuda de la Flama Olímpica a Badalona i en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 a l’Estadi Olímpic. Dolç Record i l’Esbart Sant Jordi participaren en la rebuda de la Flama Paralímpica a Badalona.

El setembre de 1994 accedeix a la direcció de la massa coral Pilar Bravo; el 1995 s’escollí com a directora de l’Esbart, Neus Pascual, i Carme Solé com a directora de la massa coral.

L’Orfeó perd el local del carrer Lleó per una denúncia dels hereus de Ribó
que havia cedit el local a l’entitat i això obliga l’OB a comprar la seu del carrer Marina

El local de l’Orfeó després d’una denúncia al jutjat dels hereus Ribó va ser desallotjat i aleshores l’entitat trobà un local de propietat al carrer Marina tot i que petit pel conjunt de les seves activitats. Els 75è aniversari de l’entitat va celebrar-se amb un conjunt d’actes repartits entre 1996 i 1997 que van cloure’s amb un concert amb exdirectors i excantaires de totes les èpoques; i un show final amb el grup de teatre, l’Esbart i exactors de l’entitat. El 1998 es va fer càrrec de la presidència Mª José Atienza Guerrero, i el 2003 va ser  escollit Jaume Morral i Morralla.

El 2001 se celebren els 80 anys de l’Orfeó Badaloní i els 50 de l’Esbart Sant Jordi. En les Festes de Maig, el Cos de Dansa i els integrants del grup de la Moixiganga de Santa Maria recuperaren ‘Les Danses de Badalona’. El concert dels 80 anys de l’entitat, amb la direcció de la massa coral d’Esther Martells (que havia retornat al càrrec l’any 1999), comptà amb la presència del MHP Jordi Pujol i de les autoritats local.

L’any 2003 es documenta la direcció del grup de teatre de l’Orfeó per part de Paco García; i l’Esbart Sant Jordi estrena ‘Les Danses de Maig’. L’any 2004, la massa coral i l’esbart es desplaçaren conjuntament a Aizcoitia (la relació i els intercanvis d’amistat comptaven amb un bagatge de catorze anys).

El 2005 accedeix a la direcció de la massa coral Emili Fortea, que dirigeix l’Orfeó en el seu celebrat desplaçament a Extremadura el 2006. Fortea va deixar pas com director a Jordi Llobet el 2007, any que la massa coral actua a Eslovàquia; l’Esbart Sant Jordi compta amb la direcció de Neus Pascual, i entre les seves actuacions participa a Llívia en diferents edicions de la representació de la llegenda de Lampègia i Munussa; el grup de teatre Titània porta ‘‘Sueño’ d’una nit d’estiu’’ al Teatre Zorrilla.

L’obra ‘Això no és vida’ del grup Titània assoleix cinc premis i deu mencions al Concurs de teatre amateur Rafael Anglada de Santa Coloma de Farners, el 2008. Aquell mateix any, la Coral Infantil acull l’edició anual del Juguem Cantant al Pavelló Olímpic.

L’any 2009 trobem Óscar Peñarroya en la direcció coral i, en l’àmbit de la junta directiva de l’entitat, per malaltia del president Jaume Morral, assumeix la presidència accidental Jaume Díaz, vicepresident i director de l’Esbart.

Josep Torrebadella en una imatge recent feta al pati de l’OB de l’Espai Tolrà. Fons: OB/A.M.

En l’any 2010 al no aconseguir-se en l’assemblea de socis una candidatura per una nova Junta, Josep Torrebadella i Torrent encapçala una comissió gestora. Al cap de sis mesos accedeix a la presidència d’una junta que impulsa una nova activació de l’entitat. Albert López és el nou director del grup de teatre. La massa coral es reparteix amb el nou Cor de Projectes dirigit per Òscar Peñarroya i el Cor Tradicional dirigit per Tomeu Quetgles per tal de diferenciar els projectes musicals i donar acollida a nous cantaires que buscaven estils corals de música més moderna. L’Orfeó s’adhereix al manifest impulsat per Òmnium Cultural: ‘Som una nació. Nosaltres decidim’.

En el marc de la celebració dels actes dels noranta anys de la massa coral i els seixanta de l’Esbart l’any 2011, l’Orfeó va obrir un procés de renovació mitjançant un Pla Estratègic que havia estat elaborat de forma participativa. S’impulsà la renovació del projecte directiu i organitzatiu de l’entitat, modernitzant el model ateneístic de seccions i treballant per aconseguir les sinergies comunes amb d’altres entitats culturals de la ciutat. Ricard Abellan i Estañol va accedir a la presidència el 2014.

L’any 2016, després d’un important creixement d’activitats, l’Orfeó amplia les seves instal·lacions amb l’Espai Tolrà al carrer d’Enric Borràs després d’arribar a un acord de lloguer amb el propietari, creant el Consell d’activitats que impulsa les vocalies de música, dansa i ball, arts escèniques i lleure, tot mantenint també el local del carrer Marina. L’any 2017 neix el Cor i l’Orquestra Baetulo, que actualment són el Cor i l’Orquestra pilot de l’ESMUC, i des de la junta s’inicia una línia de col·laboracions amb entitats de la ciutat i obre la seva nova seu a les residències d’arts escèniques per donar suport a les noves companyies teatrals emergents. L’any 2018 el soci i expresident Joan Soler i Amigó va rebre la Creu de Sant Jordi pels serveis prestats en la defensa de la identitat catalana, tant en el pla cívic com en el cultural. L’Orfeó va fer un salt endavant en la seva organització a partir d’arribar a diferents acords amb empreses consultores per externalitzar part de la seva gestió, i una major connexió amb la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC).

Una imatge de 2021 d’una de les actuacions de la massa coral de l’Orfeó. Fons: OB

A l’entrar el 2020, l’entitat supera els 760 associats i gràcies als 50 voluntaris i 37 mestres de les 41 activitats generen més de 130 actes a la ciutat i fora d’ella arribant al punt associatiu mes àlgid de la seva història. Malauradament els efectes del shock pandèmic de la Covid 19 el mes de març de 2020 van obligar per tercera vegada a la trajectòria de l’Orfeó, ara per motius sanitaris, a tancar-lo físicament (l’activitat virtual però continuaria). Va ser només uns mesos, fins el setembre, que començà amb la represa progressiva d’activitats presencials per recuperar el pols. En l’àmbit del cant coral funcionen el Cor Infantil semicorxeres, el Cor Infantil corxeres, el Cor Infantil Allegro, el Cor Jove, la Capella de Música, el Cor Projectes i el Cor de l’Orfeó Badaloní. L’Ajuntament va realitzar una declaració institucional on sol·licitava a la Generalitat que atorgués la Creu de Sant Jordi a l’Orfeó Badaloní, en base als 100 anys de treball per la cultura a la ciutat.

En els darrers anys, diferents projectes de l’Orfeó han estat reconeguts en els premis Ateneus de la FAC.

Amb les mesures de seguretat adients, l’Orfeó Badaloní Ateneu bull d’activitats amb àmplia oferta musical, de conferències i de tallers aquest 2021; any en què la Comissió del Centenari porta a terme un seguit d’actes per commemorar l’efemèride. L’entitat ha pogut consolidar una programació pròpia i la presència a la ciutat, i com a casa de cultura ciutadana amb vocació pública i sociocultural, ser un referent per tots els que han format part d’ella i una oportunitat per als que s’hi vulguin incorporar. Una font col·lectiva de cultura, qualitat, bellesa, solidaritat, alegria, felicitat i, en el fons, benestar.