Fa un any va arribar una pandèmia, un d’aquells esdeveniments que alguns consideren un cigne negre, un fet inesperat i no previsible que genera un elevat impacte socioeconòmic. Però després vam anar sabent que, per molt que ens hagués agafat desprevinguts, molts experts en salut i, fins i tot Bill Gates en un TEDtalk de l’any 2015, havien parlat d’aquesta possibilitat i de que no estàvem preparats per a fer-hi front. De fet, aquesta pandèmia no és ni la primera que afrontem, recordem l’Èbola, ni molt probablement serà la darrera, però conflueix amb una emergència climàtica i una reducció de la biodiversitat que ens poden provocar uns efectes encara més greus que els del COVID si no fem res per a evitar-ho.
Segons els experts, la Mediterrània pot ser una de les àrees més afectades pel canvi climàtic i els impactes més evidents seran un increment de les temperatures, especialment un augment de les nits tòrrides a l’estiu, una disminució de la pluviometria, un increment del nivell del mar i una major incidència dels fenòmens meteorològics extrems. D’això ja n’hem tingut algun tast amb els darrers grans temporals com el Glòria, que a nivell local han impactat en la pèrdua de sorra a la platja i han malmès el pont del Petroli. Ja no parlem només dels ossos polars que perden el seu hàbitat, sinó que cada vegada les imatges que veiem les tenim més properes, com la desaparició sota l’aigua de zones del Delta de l’Ebre.
Amb la irrupció del coronavirus va començar un confinament que ha tingut diferents intensitats al llar dels mesos, però que ens ha canviat la vida. Més enllà del dolor que ens ha tocat viure, de més a prop o més lluny, el que se’n deriva és que hi ha aspectes que no continuaran igual. Hem vist com la natura recuperava espais que antigament havia ocupat, com el sorolls s’amortien i la qualitat de l’aire millorava. Hem passat de viure més de portes enfora a passar moltes hores a casa, amb un increment del teletreball i una reducció important de la mobilitat i hem deixat de viatjar. Aquests canvis de la nostra manera de viure es calcula que han fet reduir de l’ordre d’un 5% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, una dada insuficient si al 2050 es vol assolir la neutralitat i aconseguir que la temperatura de la terra no incrementi gaire. Això ens dona una idea de la magnitud dels canvis que en un futur haurem d’assolir.
Històricament vam fer un trànsit des d’allò més local a una globalització i ara sembla que mirem de retornar i protegir allò que tenim més proper, perquè és qui ens ha donat la solució quan hem tingut problemes. El confinament ens ha fet apreciar la proximitat, tant les botigues, els establiments de restauració o també aquells espais naturals dels que podem gaudir per a mantenir un contacte amb la natura, siguin parcs urbans, la platja o la serralada. També ha canviat la manera de consumir, de menjar… Alguns hàbits els mantindrem i d’altres no i necessitarem innovacions tecnològiques que ens ajudin a emetre menys i que redueixin el consum de combustibles fòssils en favor de les energies renovables.
Aquests canvis també implicaran un redisseny de les ciutats i darrerament es parla de la proposta de la ciutat dels 15 minuts i el territori dels 30 minuts. Aquestes són els temps recorreguts que haurien de permetre als ciutadans satisfer les seves necessitats alhora que es redueixen els desplaçaments i les emissions. Un disseny que ha de permetre una ciutat més amable, menys sorollosa, amb una millor qualitat de l’aire i amb més natura, que ens ajudi a millorar la nostra salut i ens protegeixi també dels impactes del canvi climàtic. Comencem a pensar-hi?
