Els Boter, de Can Boter, en són deu de germans. En Josep Boter és el gran, es porta divuit anys amb el petit. Per tant, quan naixia l’últim dels germans, en Josep ja trepitjava la mítica drogueria del carrer de Mar número 71.
La Drogueria Boter va ser fundada el 1924, ara fa 96 anys, per en Joan Boter i Torrents, l’avi d’en Josep. La drogueria obrí a Badalona després que les besàvies, procedents de Sant Andreu, arribessin a la ciutat a principis de segle XX, quan la germana de la mare, és a dir, la tieta d’en Joan, va fundar el Cinema Picarol.
En Joan Boter i Torrents es va introduir en el cinema, encarregat de fer sorolls des del darrere per tal de donar so a les projeccions de les pel·lícules mudes. Però no li agradava. Se’n va desvincular. I, després de fer d’aprenent a la drogueria Can Vicenç Ferrer de Barcelona -on ara hi ha el Corte Inglés-, va crear la Drogueria Boter a Badalona. En aquell moment, la tercera del carrer de Mar, quan aleshores, la via, prenia el nom de Prat de la Riba.
Després de la Guerra, només quedaria la drogueria dels Boter, els quals s’havien consolidat per sobre de la competència gràcies a la seva capacitat de diversificació, ja que, per exemple, també venien queviures i licors. Des dels seus orígens sempre s’ha mantingut regentada per la família, fet que li ha permès mantenir l’essència tot i el pas del temps. Un exemple clar, és la fama que s’ha guanyat sobre el fet que a Can Boter sempre hi trobaràs tot el que busquis.
En Josep Boter -en Pepe per la majoria dels seus coneguts-, és un home que viu pel seu negoci. Sempre el té al cap, es preocupa per ell, el “mima”, l’estima. Assegura que li dedica una jornada d’entre dotze o tretze hores diàries. Si suméssim, dels seus 59 anys, molts d’aquests -i no pas pocs-, serien entre les parets de Can Boter. Ara, per això, en Pepe va amunt i avall, entre carrer de Mar i carrer Canonge, per coordinar els tres establiments.
De deu germans, tots han treballat a la botiga, i ara hi són sis. Es diu aviat. En Pepe, de mirada curiosa, inquieta i sensible, gaudeix del moment, però reconeix que també és dur. Quan família i negoci van de la mà la responsabilitat és més gran, i no totes les èpoques són igual de bones. Ara el negoci passa per un bon moment i, de fet, ja ha fet part del seu impàs a generacions més joves, ja que el nebot d’en Pepe hi treballa i és qui va prendre la iniciativa per crear coordinar la nova botiga digital. Això el fa sentir orgullós, sense aquest vincle familiar i vocacional, no tindrien 96 anys d’història. Tot i això, no li sap greu que les seves dues filles tirin cap a una altra direcció, tanmateix, creu que el seu fill s’hi podria acabar dedicant.
Boter o bóter, com sigui -va canviar la pronunciació als anys 60 per la immigració-, però en Pepe sempre pensa i li dóna voltes sobre com fan les coses i com podrien millorar. La seva preocupació és constant, quan parla de la drogueria, se li il·luminen els ulls. Ell va començar de ben petit, i això li ha permès aprendre l’ofici. Les coses han canviat. Tot ha evolucionat, però Can Boter és una drogueria de tota la vida. Aquest és el discurs que repeteix una vegada darrere l’altra mirant per sobre de les ulleres que li rellisquen nas avall.
Les històries i les anècdotes de la seva vida, la gran majoria, també han passat allà dins. Recorda i explica amb un somriure orgullós que ells sempre tenen tot el que el client pugui imaginar, i més. Tants anys donen pas a moments de tota mena, alguns còmics, com quan tres dels germans van perseguir a un lladre fins a Casagemes. I també, episodis tristos, males experiències, com l’incendi de l’any 2006, quan es va colar un coet artificial a la galeria superior i va cremar la botiga. Però de tot s’aprèn, i experiències com aquestes els hi ha permès fer-se més forts per encarar el futur. L’incendi va ser un punt d’inflexió, es va actuar en conseqüència i es va millorar la seguretat. Una seguretat que, també en alguns moments, ha estat discutida i en la mira dels veïns. Fet que ha angoixat a en Pepe, qui demostra preocupar-se pels altres. Ara és el president dels Comerciants del Carrer Canonge, sempre li ha agradat vincular-se a la ciutat. Està satisfet, creu que la pandèmia fins i tot ha permès potenciar el negoci particular, més petit, el producte de proximitat, la qualitat. Ell és de la vella escola, creu en l’ofici i, tot i el desenvolupament, defensa que el camí ha de ser aquest. La qualitat és el seu principal objectiu perquè és el que els fa ser diferents, en contrast de les franquícies. En Pepe, content amb la comunió que hi ha actualment entre negocis del carrer, en canvi, es mostra crític i decebut amb l’Ajuntament. Però no és una qüestió d’ara, si no de fa anys o de gairebé sempre, assegura. Ell voldria un Ajuntament més actiu i proper al poble i a les necessitats dels seus veïns i veïnes.
És difícil parlar-li d’alguna cosa que no sigui Can Boter. Per ell, també ho és no pensar-hi. On ho aconsegueix és a la natura, platja i muntanya. També li agrada cuinar i compartir, ha fet arrossos per més de quaranta persones. Una altra de les seves passions és el teatre, assaja amb un grup de pares de l’escola Betúlia. Però més enllà d’aquestes aficions, la seva màxima passió, és el negoci. De fet, assegura que visualitza una jubilació complicada i, parlant de futur, un dels seus pròxims reptes és la preparació del centenari, ja que li agradaria fer una celebració històrica i digne per a la ciutat.
