En Pol. El nen de l’obra. Així són els primers records que en tinc d’ell. Quan la dramàtica del Círcol necessitava a un nen per interpretar un paper, no hi havia dubte, era en Pol. Amb un posat despreocupat i dissipat en els assajos, era algú amb qui feies diana perquè el dia de la funció, se sabia el paper i tirava endavant, fresc i espontani. Te’l creies.
Quan no te’l trobaves sobre les taules del teatre és perquè estava sobre la taula d’skate, patinant per qualsevol plaça de la ciutat. Dessuadora amb caputxa i pantalons amples.
Aleshores, en sabia poca cosa d’ell, havia fet una sèrie a TV3, La Sagrada Família. Era divertit saber que a la nit feies teatre amb un nen que durant el dia havia estat rodant amb la Barbany i en Verdaguer!
Abans de tornar a saltar a la televisió, en Pol formava part d’una fornada de joves actors i actrius de la dramàtica i en Josep Palau i un servidor, vam tenir el plaer de dirigir aquell muntatge, Automàtics, una obra de Daulte d’estètica fosca i futurista. Va ser tot un encert buidar de butaques la sala del Círcol i omplir-la de llums estrobo de colors estridents i música de moda del moment.
Aquest actor badaloní va ser alumne d’en Merlí, no dels més avantatjats, però sí que ens reconeix que formar part d’aquell projecte el va fer aprendre, ja de manera conscient i no com a infant com en altres experiències anteriors, l’ofici d’actor a la tele.
En diferents moments de l’entrevista ens deixa clar que el que vol i li agrada és actuar, però que quan fa teatre troba a faltar la tele i quan fa tele troba a faltar el teatre. I riu!
-Treballar és la millor manera d’aprendre, però formar-se és indispensable.
Fa pocs mesos s’ha estrenat la Alba, una sèrie d’A3Media en la que en Pol és un dels protagonistes. En ella comparteix pantalla amb Elena Rivera (Cuéntame cómo pasó), Adriana Ozores guanyadora d’un premi Goya o Álvaro Rico (Élite), entre altres noms destacats.
En Pol ha crescut, no només físicament, també interpretativament. Queda lluny, el nen de la Sagrada Família, l’adolescent d’Automàtics o el noi de la tercera fila de Merlí. L’argument d’Alba parteix d’un fet tan dramàtic com d’actualitat, una violació col·lectiva. Parlem sobre què ha significat per a ell i la resta dels seus companys interpretar a un agressor sexual, ens explica que durant el rodatge en van parlar molt entre els joves intèrprets i en treu les seves conclusions.
– Mentre aquest problema, segueixi sent real, n’hem de parlar. Ens agradaria no haver hagut d’interpretar a aquests personatges.- comenta.
Finalment, li hem fet les dues preguntes, ja mítiques d’aquesta secció d’entrevistes.
Què és el que t’agrada més i què menys de Badalona?
Doncs la primera la té clara, la platja i l’ambient de ciutat, la vidilla que es respira a Badalona. La segona? La política de la ciutat, la manera de funcionar que té l’Ajuntament de Badalona. Com històricament els governs no han tractat amb igualtat els diferents barris del municipi i com s’eternitzen els tràmits administratius.
– No sé quin és el problema, però clarament, n’hi ha un.- I torna a riure!
Un riure molt característic que fa que encara ens xoqui més quan el veiem interpretar a un violador en el seu últim projecte.
Recorda que qui vegi Alba no veu a en Pol Hermoso, ni ell mateix s’hi reconeix i això és el que el fa estar més orgullós de la seva feina en aquest projecte: haver creat a un personatge que, ens confessa, va incomodar als seus pares i a la seva parella.
En algun moment torna a riure, ens prometem que la següent entrevista la farem de manera presencial i ens acomiadem!
