Badalona va ocupar una part important de l’edició de la Vanguardia del 16 de juny de 1892, dijous de Corpus. El motiu era una extensa notícia escrita per A. Riera que començava a la quarta pàgina i portava per titular “El cicló de Badalona”.
Avui fa 129 anys la nostra ciutat va viure un dels episodis meteorològics més greus de la seva edat contemporània. La tarda d’aquell 15 de juny de 1892 va començar amb un cel ben ennuvolat. Segons expliquen les cròniques de l’època, poc després de les tres va caure un llamp a la zona dels Nou Pins, a Tiana, i el tro es va deixar sentir a tota la ciutat. La tempesta estava servida. Ara bé, tot seguit i per sorpresa de tothom, un potent remolí d’aire va escombrar una part de la vila. En qüestió de cinc minuts, teulades, parets i arbres van saltar pels aires. Al seu pas se sentia una fressa i uns xiulets estridents fruit dels objectes que la ventada s’enduia per davant i volaven pel cel.
La notícia dels danys provocats per aquesta tronada va sortir als principals mitjans de comunicació de llavors, tant d’àmbit local com general. A les diverses fonts que hem consultat, des de “La Vanguardia”, passant per ”El Eco de Badalona”, “El Ateneo Obrero de Badalona” i les “Obres completes de Vicenç Plantada”, es parlava d’un cicló, un huracà, un remolí o fins i tot un bufarut que havia causat grans destrosses a moltes de les indústries del sud del municipi. El cert, però, és que el fenomen que va tenir lloc fou un tornado (també anomenat fibló).
No queda clar si es va formar sobre el mar o ja directament en terra. En qualsevol cas, el tornado es va desplaçar de sud cap a nord i els primers danys que va causar fou a l’empresa química de la Cros, situada al voltant de l’actual port de la ciutat. El fort vent, que molt probablement va superar els 180 km/h, va malmetre edificis i va destrossar els dipòsits on s’emmagatzemava l’àcid sulfúric i clorhídric, que va quedar escampat per arreu. Només aquí, es va estimar que els danys materials voltarien el milió de pessetes de l’època.
L’embat del tornado el van rebre totes les fàbriques que estaven situades a la façana marítima de l’actual barri del Progrés, com l’adoberia de Charles Le Boeuf, la Tinta, el Sucre i l’Anís del Mono. Moltes teulades van quedar despullades de teules o, directament, foren arrabassades. També van caure murs i diverses xemeneies. Fins i tot, segons s’explica a “El Ateneo Obrero de Badalona”, diverses persones foren arrossegades pel vent.
A mesura que el fibló es va endinsar cap al centre de Badalona va perdre una mica de força. Tot i això, moltes cases van quedar amb els vidres de les finestres trencats i amb danys a les teulades, a les parets i a les cornises. El tornado va continuar el seu recorregut cap al turó de les Guixeres, tot i que les cròniques no aclareixen fins on va arribar abans de dissipar-se. Pel cap baix va recórrer 4 quilòmetres, i la franja de danys va tenir una amplada de 300 metres, aproximadament.
Segons el secretari de l’Ajuntament, hi va haver 18 ferits, 6 dels quals foren greus. A més, 3 persones van perdre la vida en aquest episodi: una a l’estació de mercaderies que hi havia entre les estacions de Badalona i de Sant Adrià, una altra a la fàbrica de galetes que hi havia al carrer Dos de Maig i una tercera a l’adoberia de Charles Le Boeuf.
Davant d’aquesta situació, es va decidir suspendre bona part de la programació festiva que s’havia de celebrar al voltant de Corpus, com ara les funcions de teatre i els balls que organitzaven les diverses Societats. A més, la processó va quedar reduïda a la mínima expressió: tan sols es va fer un tomb pels carrers del voltant de Santa Maria.
Fou tal l’expectació que va causar el tornado i els danys causats que, l’endemà, milers de persones s’acostaren a la vila per veure’n les conseqüències. Tant és així que, segons “La Vanguardia”, els tramvies i els trens no donaven l’abast. Com a curiositat, a “El Eco de Badalona” s’anunciava que a la seu del setmanari es venien fotografies de les destrosses del fibló, fetes per Ricardo de Valero, per un preu de 5 rals la unitat.
Malgrat que pugui sorprendre, aquest no ha estat l’únic tornado que s’ha passejat per la nostra ciutat, però sí el més intens que es recorda. El 6 de juny de 1953 de bon matí se’n van formar diversos just davant la costa. El primer es va endinsar al barri del Poblenou de Barcelona, el segon va tocar terra a Sant Adrià i va arribar fins al barri d’Artigues, i el tercer va causar alguns danys a cavall de Badalona i Montgat. Des de llavors no es té notícia que n’hi ha hagut cap més a la ciutat, però sí que se n’han pogut observar mar enfora (aleshores reben el nom de mànegues o trombes marines). Sense anar més lluny, el 9 de setembre de l’any passat se’n va formar una a pocs quilòmetres de la platja, però es va anar desplaçant paral·lela a la costa fins a dissipar-se.
Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona.
