Si passeges un matí per una platja de sorra àmplia i sents olor d’anís, no ho dubtis: ets a Badalona. L’únic lloc del món amb una fàbrica activa d’aquesta beguda a peu de sorra, davant del mar. A final de segle XIX, tot el Passeig Marítim era ple de fàbriques. Han desaparegut totes. Tret del “mono”, com se’l coneix aquí. El mono, que a més, ja presideix l’entrada de l’altra icona de la ciutat, el Pont del Petroli. La convivència és bona, la fàbrica no embruta i els camions descarreguen la flor d’anís sense entorpir la vida al barri. Ans al contrari: els veïns del “Mono” fa 150 anys que tenen les vivendes impregnades d’olor a anís. Una olor que s’escampa pel barri. Flota en l’ambient, i la brisa del mar la porta i l’enlaire.
Entra per les finestres de l’escola d’El Progrés, de l’institut La Llauna, per les cases, els edificis, els bars i els xiringuitos de la platja…no te n’adones i ja la tens al nas per sempre més. Si marxes lluny per un temps no hi penses, però quan tornes i sents l’olor d’anís, dius ara sí, ja sóc a casa. L’olor d’anís que sents quan ets veí del Mono, quan has viscut impregnat d’ella sense ni demanar-ho ni desitjar-ho, però que la tens i la conserves en el disc dur de la memòria olfativa. Aquella aroma suau i dolça que truca la porta.
Truco a la fàbrica per preguntar 4 coses. Vull saber quan descarreguen la flor d’anís, i em diuen que no hi ha un dia concret. Pregunto doncs, què ho fa que de tant en tant se senti l’olor amb més intensitat, i em responen que és quan destil.len l’anís, normalment, un cop per semana.
A la fàbrica ara només hi treballen 8 persones. I em sorprèn la dada, perquè és una de les fàbriques d’aquest licor més potents del món, si tenim en compte les xifres d’exportació. L’any passat van cumplir 150 anys, però la pandèmia no ha permès fer cap celebració de portes enfora. Caldrà esperar a una altra xifra rodona per anar a bufar espelmes d’aniversari.
De curiositats del Mono n’hi ha moltes. Però la que em crida més l’atenció és que a l’etiqueta, que és l’original del 1870, hi ha una errada que mai no han corregit. En comptes de “destilación” hi diu “destillación”, amb ll. I encara una altra curiositat que em crida l’atenció i que em fa somriure és que l’original ampolla de vidre adiamantat, té una “app” musical. Durant molts anys, les ampolles de l’Anís del Mono han servit per fer ritmes musicals, fregant un pal amb el dibuix del vidre. A cada casa n’hi havia alguna que s’havia utilitzat d’instrument. Ara, ja no cal ni el pal ni l’ampolla, et pots descarregar l’app “monomusic” i ja ho tens. Amb el “monomusic”, la “monoescultura” a peu de pont, i el “monoaroma” estès per Badalona ja estem ben servits.
