La ‘Cremada del Dimoni’ del 2021 s’ha celebrat a les cinc de la matinada del 10 de maig. Després de diverses especulacions sobre el dia i l’hora que es duria a terme la cremada, finalment s’ha acabat fent a l’habitual dia 10, però aquesta vegada canviant el final per l’inici del dia.
Uns pocs centenars de persones han estat els testimonis de la primera cremada “clandestina” de la història. Molts d’aquests eren joves, els quals portaven gairebé tota la nit “en guàrdia” esperant si avui era el dia escollit o no. La presència de diferents cotxes de cossos policials semblava indicar que avui, efectivament, seria el dia. I, a poc a poc, han arribat diferents grups de persones a la Rambla per gaudir d’una cremada del tot atípica. Això sí, aquest any, tothom a primera fila amb vistes privilegiades. Quan passaven deu minuts de les cinc de la matinada el Dimoni moníssim -dissenyat pel badaloní Albert Navarro, que commemora el 150è aniversari de l’establiment de l’Anís del Mono, a Badalona-, ha començat a cremar. A les 5:25 s’ensorrava i, d’aquesta manera, deia adéu a una cremada del tot diferent i trista, condicionada per la pandèmia de la Covid-19.
Des de Revista de Badalona us descobrim el procés d’aquesta cremada amb un fotoreportatge d’en Pere Sió, una persona que tot i estar estretament vinculada a la ciutat, molts desconeixen una de les seves grans facetes: la fotografia. En Pere Sió ha exposat a París i, també, ha guanyat nombrosos premis, entre els quals el primer premi del III Concurs Nacional de Transparències en Color de l’any 1975, guardonat amb la Venus de Badalona.
La cremada del Dimoni és un acte que ha de tenir un sentit de voler allunyar el mal de la ciutat i de reunir a tota la població. Avui dia sabem que cal molta fusta per construir-lo, – caldria saber quants arbres s’han de sacrificar -, té un cost que es podria dedicar a necessitats més importants de la població, i, a més, mentre crema, llença a l’atmosfera un considerable volum d’anhídric carbònic i vapor d’aigua que poden contribuir a l’escalfament climàtic que alguns i algunes tant demonitzen.
Per altra banda, l’any passat, 2020, el Dimoni va crear el covid-19 i va aconseguir no ser cremat. El Dimoni Moníssim, guanyador del concurs de dissenys originals i mai publicats, CREMA’L TU, però que, en realitat, no era més que una còpia plagística del cartell de la pel·lícula King Kong enfilat en un gratacel de Nova York, va ser modificat tot substituint el gratacel per una megaampolla d’una beguda alcohòlica que es fabrica a Badalona. I, a més, va resultar curiós que el Dimoni Moníssim guanyés el concurs el mateix any que l’anís del mono celebrava el seu 150è aniversari. No semblava massa optimista cremar un dels símbols més carismàtics de la ciutat i, a més, el Dimoni se suposa que ha de representar alguna cosa que volem foragitar de Badalona. En definitiva, si un dia es crema la fàbrica del anís del mono, haurem de reflexionar si es conseqüència d’haver cremat el Dimoni Moníssim. La qüestió és que aquest Dimoni s’ha ben resistit a ser cremat i ha estat cremat sol, sense gent, en una hora inoportuna, com si no volgués que el veiessin. Aquest any hagués estat més correcte haver cremat un Dimoni en forma de corona virus, ¿no?. Això hagués estat coherent amb el propòsit de la Cremada.
També, cal remarcar si el concurs CREMA’L TU ja tenia guanyador abans de la seva convocatòria, cosa que resultaria totalment deplorable i inacceptable que constituiria un autèntic frau.