Aquesta nit és la nit dels Oscars. Des de principis de la dècada dels vuitanta, el festival és un referent internacional pels seus continguts internacionals i pioner a programar curtmetratges, sobretot de ficció, animació o documentals, que han estat nominats o guanyadors als premis Oscar de l’Academy of Motion Picture Arts and Sciences de Hollywood, entre altres festivals de classe “A” d’arreu del món (Canes, Venècia, Berlín, Toronto, Locarno, etc.).
El primer, a finals dels anys vuitanta, quan vam projectar fora de concurs el curt d’animació TIN TOY, d’un jove John Lasseter.
Aquesta pel·lícula seria la precursora de l’imperi Pixar, que ha apostat sempre pel gènere del format curt. Va ser una còpia en 35 mm, quan no existia internet, i demanàvem les pel·lícules per fax o per telèfon, i les distribuïdores ens enviaven bobines de cel·lululoide de grans dimensions a un apartat de correus…
Pel festival FILMETS han passat autèntiques perles del curtmetratge, moltes vegades abans d’estar en el shortlist de les pel·lícules preseleccionades, que després seran 10 finalistes i, finalment, les 5 nominades de cada categoria.
I, aquesta matinada, la Venus de Badalona a la millor pel·lícula i a la millor direcció de l’edició 2020 ha estat una de les cinc nominades, WHITE EYE, de l’israelià Tomer Shushan.
Pel festival hem vist moltes de les perles que han passat per la catifa vermella de Hollywood Boulevard; en farem un petit repàs:
TÜRELEM (With a Little Patience), dirigida per l’hongarès Laszlo Nemes, un sol pla seqüència de 14 minuts, va guanyar la Venus a la millor pel·lícula a Filmets 2008.
Posteriorment també guanyaria el Gran Premi del Jurat amb el llarg EL FILL DE SAÜL a Canes.
CURFEW, de Shaw Christiensen (Estats Units), va guanyar l’Oscar a la millor ficció l’any 2013 i, uns mesos abans, dos productors de la pel·lícula van assistir al festival. Va guanyar una Venus a la millor fotografia a Badalona poc abans.
THE TUBE WITH A HAT, de Radu Jude (Romania), va estar nominada a l’Oscar i va guanyar la Venus al millor curtmetratge l’any 2007.
Però, en la llarga cursa cap a l’Oscar, una producció catalana va arribar a ser nominada: TIME CODE, del veterà Juanjo Giménez, Premi d’Honor del nostre festival el 2016. Aquest curt també va guanyar un premi Goya, un Gaudí i desenes de premis i seleccions internacionals.
Va ser aquest mateix any quan ENNEMIS INTÉRIEURS, de Selim Azzazzi, Venus a la millor pel·lícula, també seria nominat a l’Oscar.
Una altra joia del festival que va estar nominada va ser DETAINMENT, de l’irlandès Vincent Lambe, que va tenir l’honor de ser la pel·lícula que clausurava el Filmets 2019.
Altres produccions nominades que han passat per la pantalla del Teatre Zorrilla són NEFTA FOOTBALL CLUB, MEMORABLE, NEGATIVE SPACE, DEKALB ELEMENTARY, GARDEN PARTY, LA FEMME ET LE TGV o 7.35 DE LA MAÑANA.
I més premis Oscar a Filmets que han guanyat abans o després la Venus: THE SILENT CHILD, de Chris Everton (regne Unit); THE FANTASTIC FLYINGBOOKS OF MR. MORRIS LESSMORE, de William Joyce i Brandon Oldenburg (Estats Units); SKIN, de Guy Nattiv (Israel-Estats Units); SING, de Kristóf Deák (Hongria); PAPERMAN, de Christophe Beck, de la factoria Disney, o WEST BANK STORY, una comèdia musical del nord-americà Ari Sandel.
Però si personalment he de decidir-me per un en concret -us el recomano!-, és FATHER AND DAUGHTER, de Michaël Dudok de Wit, una coproducció dels Països Baixos, Regne Unit i França, que va assolir dues estatuetes, l’Oscar i dues Venus de Badalona, al millor curt d’animació i el premi del públic del festival.
Aquesta pel·lícula explora l’amor inefable i insubstituïble d’una filla pel seu pare estimat. Tota ella, amb un llenguatge universal: l’amor. Qualsevol altre qualificatiu és del tot innecessari.
El bon curtmetratge, per definir-lo, “és una fletxa que t’arriba al cor…”.
(Continuarà)
