L’any 2010 es van inaugurar a Badalona les línies L10 nord (amb final a Gorg) i la prolongació de la línia L2 fins a Pompeu Fabra, la qual cosa va ser molt ben rebuda pels badalonins i badalonines (amb la guinda, a més, de la urbanització de la plaça Pompeu Fabra-Alcalde Xifré a sobre). Els responsables del metro es van sorprendre per l’important augment d’usuaris, molt més del que havien previst (¿en què estarien pensant?). Però des d’aleshores no hem avançat gens. Hi ha una actuació important pendent: la prolongació de l’L1 des de Santa Coloma fins al centre de Badalona.
Aquesta actuació arrencarà de l’estació del Fondo i tindrà cinc noves estacions al llarg dels barris de Montigalà, Lloreda/Sant Crist, Bufalà, Pompeu Fabra i Estació de Rodalies-Renfe; les dues darreres estacions, a més de reforçar el comerç i els serveis del centre de la ciutat, articulen una xarxa local de metro entre les línies L1, L2 i L10 sud, i té un caràcter més que metropolità, regional, perquè permet la connexió de tot el Maresme amb Badalona (i, indirectament, Can Ruti) amb Santa Coloma i els barris alts de Barcelona.
Però, lamentablement, això va per llarg. La Generalitat –la responsable de fer l’obra– ara té una llosa pendent: acabar la desgraciada L10 en el seu tram central, i això són molts diners i molta feina. El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (2020-2030) només preveu fer el tram Fondo-Lloreda/Sant Crist fins al 2025, i d’arribar a Pompeu Fabra el 2028. Silenci total envers l’estació de Rodalies Renfe.
De totes maneres, on s’ha de signar perquè l’L1 arribi a Pompeu Fabra el 2025? Perquè el Pla anterior, que abastava el període 2010-2020 s’ha anat endarrerint any a any i ha vist com molts dels seus objectius desapareixien entre el silenci de l’opinió pública i del nostre Ajuntament.
És el cas, per exemple, de la prolongació de l’L2 entre Pompeu Fabra, Casagemes, Canyadó i Can Ruti… És un cas com un cabàs, perquè Can Ruti no és només un dels grans hospitals de l’àrea metropolitana –l’únic que no té servei de metro–, sinó també perquè és un “hospital universitari” vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona i aglutina al seu voltant centres de recerca mèdica i farmacològica i altres equipaments clínics complementaris. Una proposta defensada per la FAV de Badalona, per fer un ramal de l’L1 que arribés a Can Ruti, ha estat educadament escoltada i immediatament oblidada.
La línia ferroviària de Rodalies (R1) encara té una perspectiva més negra.
El recent Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030 no belluga ni un pèl la situació actual. És cert que els ciutadans del barri del Centre i Casagemes han integrat amb simpatia la circulació de trens entre la Rambla i ‘la Rambleta’, però la barrera que suposa el tren entre els barris de més enllà del carrer de Mar –Progrés, Gorg i La Mora– i el front litoral, el port i els nous nuclis residencials sorgits en els últims anys, és una agressió que cap ciutat pot tolerar. I això tot i la forta embranzida que pot suposar la transformació de les ‘Tres Xemeneies’ en Sant Adrià i el sector sud de Badalona, que naixerà desconnectat de l’entorn.
Badalona és la ciutat dividida, la ciutat de les barreres: l’autopista Barcelona-Mataró n’és una. La línia ferroviària n’és una altra.
Per últim, parlem una mica del tramvia. Actualment només la T5 (plaça de les Glòries a Gorg) penetra a la ciutat. No em puc estar de dir que, lamentablement, hem de renunciar al fet que mai aquesta línia arribi al centre, a Pompeu Fabra, gràcies a la decisió municipal del primer govern d’en García Albiol d’acceptar ajustar l’amplada del carrer Francesc Macià a les edificacions existents, decisió molt favorable als propietaris –gratiam et amore, tot s’ha de dir–, però al meu judici desavinent per a la ciutat.
Però encara tenim la possibilitat que creixi la línia T4 que, naixent també a Glòries, avui es queda a l’estació de Rodalies de Sant Adrià. La prolongació d’aquesta línia és una promesa il·lusionant: seguint paral·lela al tren, podria tenir parades a les Tres Xemeneies, al Port, a la Caci, a la Rambla, a Casagemes, a Canyadó i a Manresà-Montgat.
Tornant al Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (2020-2030), alguna cosa apunta en aquest sentit: es preveu un tram entre Sant Adrià i el Port, amb una parada intermèdia a les Tres Xemeneies. Només que l’única fita prevista és disposar el 2025 del projecte constructiu. Poca cosa, però positiva. De nou, on s’ha de signar (encara que sigui lamentant que no s’avanci més?).Una cosa és segura: qui no plora, no mama. Ciutadans i Ajuntament hem d’apretar, com ho han fet i ho fan altres municipis (i, a força d’insistir, veuen com es reconeixen les seves peticions). L’Ajuntament, representant de la ciutat i dels badalonins, ha de pressionar perquè es compleixin els terminis, es facin les obres i s’avanci complementant el que no està en els programes del transport avui mateix.
