El segle XX va ser un segle convuls a Europa. La primera guerra mundial i la segona , la guerra civil espanyola i, ja al començament del segle XXI, les guerres iuguslaves. Un balanç dantesc de morts, desolació, odis i misèria, La ciutadania europea, la catalana i la badalonina aspirava a un nou ordre que permetés «la vida».
Per això, la creació de la Unió Europea és va viure, en general, com un avenç que obria el camí cap a l’esperança. La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea va ser signada el dia 7 de desembre de l’any 2000 al Consell Europeu de Niça. Pel que fa al que intento explicar, m’interessa referir-me a les paraules que va pronunciar Nicole Fontaine, aleshores Presidenta del Parlament Europeu. «Signar és comprometre’s . Que totes les ciutadanes i ciutadans de la Unió sàpiguen que, des d’ara, la Carta serà la llei d’aquesta Assemblea. D’ara endavant la Carta serà la nostra referència per a tots els actes del Parlament Europeu que afectin directament o indirecta els ciutadans de tota la Unió».
Aquests dies hem assistit al procés de votació del Parlament de Brussel·les per decidir sobre si es concedia o no la pèrdua de la immunitat de la qual gaudien els eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. És evident que Espanya ha exercit tota mena de pressions perquè aquesta pèrdua d’immunitat es produís. D’aquesta manera i després d’haver superat altres procediments, els tres eurodiputats podrien ser extradits a Espanya on serien jutjats. No tinc cap dubte que veure, el president Puigdemont, assegut al banc dels acusats i condemnat amb penes fortíssimes seria, per a molts, una alegria immensa. De moment, tot i que l’estat ha guanyat la votació no ha estat una passejada triomfal, amb paraules de Clara Ponsatí. Dels 735 eurodiputats, només 400 van votar afirmativament.
Cada vegada que qualsevol Tribunal Europeu ha de dirimir un aspecte que afecta un sol ciutadà o ciutadana europeus ha de tenir ben present quina és la tasca que se li encomana: aplicar els principis jurídics de la Unió que responen a aquest principi « La ciutadania de la Unió ha de conviure en un espai de llibertat, seguretat i justícia basats en uns valors comuns».
Només si la Unió és capaç de superar els interessos d’un o altre país, es converteix en un àrbitre imparcial, insubornable en front dels interessos dels estats i és capaç, també, de fer complir els seus veredictes, podrem donar pas a l’esperança i allunyar-nos de la decepció. La partida de les extradicions ha començat. I nosaltres estarem ben atents per seguir els passos que vindran.
