Com passa a Santa Coloma de Gramenet amb els Gramas o a Viladecans amb els Vilawatts, podem ajudar al desenvolupament local amb una moneda local badalonina. Ara veurem com.
Primer de tot parlem de diners. Els diners són una manera fàcil i ràpida de comprar un bé o servei concret sense haver de passar pel troc. Cada país o zona econòmica disposa d’una moneda que els permet que els seus ciutadans o empreses es relacionin entre ells. També permet als governs d’aquests llocs controlar i regular les situacions que vagin succeint. I, si estem parlant d’una moneda forta, com els euros o els dòlars, fins i tot el seu poder traspassarà les seves fronteres i modelarà la forma de fer i viure d’altres zones.
Ara pensem en una situació similar, però que és just a l’inrevés: volem abastar el mínim territori possible, només una ciutat. Com podem fer que una població, com ara Badalona, que comparteix moneda (els euros) amb gran part del continent, aconsegueixi que una part dels diners no en surti i s’hagi de gastar, tant sí com no a escala local? Veiem un exemple real i ben badaloní.
Potser ho recordareu. Durant el regnat de l’alcaldessa Maite Arqué se celebrava una fira turística a la Rambla. Carpes i carpes amb expositors locals i de fora que presentaven els seus productes a tothom que passava per allà. La fira compartia espai amb unes jornades gastronòmiques on restauradors de la ciutat oferien alguns dels seus plats estrella per captar nous clients. Centrem-nos en aquest punt. Per comprar un dels plats calia primer passar per caixa on ens canviarien euros per bétulos, la moneda de les jornades. Quin sentit tenia? Simplificar i accelerar els pagaments, evitar robatoris (si centralitzes els diners és més fàcil controlar-los) i fer que qui els compri els hagi de gastar sí o sí en aquell espai. Repetim-ho: simplicitat, velocitat, seguretat i obligatorietat de despesa al recinte. Sona útil, oi?
Com passava a les jornades gastronòmiques de fa uns anys amb els bétulos, podríem fer exactament el mateix exercici a tota la ciutat. D’aquesta manera aconseguiríem que part dels diners dels badalonins fossin reinvertits de totes totes a la ciutat.
Aquesta idea és més comuna del que ens pensem. Sense anar més lluny, Santa Coloma de Gramenet o Viladecans ja fa temps que disposen de monedes locals amb un grau d’acceptació bastant alt com per començar-les a considerar un èxit. I arreu del món, moltes més!
El funcionament acostuma a ser sempre el mateix: l’ajuntament actua com a banc central i emet una quantitat concreta de diners. Els posa a disposició de la ciutadania venent-les o en forma de subvenció, normalment, fent que comencin a arribar a les seves “butxaques”. I, com que si no es gasten, no tindria sentit emetre una moneda, incentiva el seu ús en comerços locals i pagament de tributs. Com més llocs l’acceptin, més acceptació i, per tant, més útil serà.
Botigues, restaurants, sous de funcionaris i treballadors que resideixin a la ciutat (validant-ho a través de la seva identitat digital), el mateix ajuntament amb els tributs… L’objectiu de la moneda no és la d’enriquir-se a través de l’acumulació, com podria passar amb els euros o qualsevol altra moneda d’ús generalista. En el cas d’una moneda local com la que podria tenir Badalona la voluntat seria generar un moviment econòmic el màxim de cops possible.
Es podria limitar el percentatge que es podria pagar amb aquesta moneda per evitar que algú es trobés amb una quantitat massa elevada per a donar-los sortida (i que l’acabés perjudicant per no disposar de prou euros, necessaris per pagar tots els serveis de fora de la ciutat).
Pensem en les empreses que viuen dels contractes públics. En un futur tindria sentit que part dels concursos públics de l’Ajuntament preveiessin que una part dels pagaments serien en aquesta moneda local. Així, fos d’on fos l’empresa, hauria d’invertir a la ciutat per evitar perdre part dels fons.
Una moneda té tot el sentit del món si volem tenir captiu una quantitat determinada de fons sempre movent-se per la ciutat, com ha passat aquest 2020 a Santa Coloma de Gramenet. Com més es mou, més activitat genera, fent que s’activi el teixit econòmic local.Al proper article, una nova idea de com digitalitzar Badalona.
Pel poc que sè, l’article s/la moneda local té força conceptes que no acaben de dibuixar els problemes i possibilitats que ofereix. A vore si en el proper posem un xic de llum a la foscor.