Sí, ho heu llegit bé. La Revista de Badalona m’ha permès passar un matí a Ca l’Oliveras, avui, però no hi havia ni viandes, ni embotits, ni vins, ni en Plàcid darrere d’un taulell. Però sí que he pogut passejar-me entre cartells com els de la fotografia amb en Roc, que fa record i memòria del llegat de la seva família i somia en recuperar aquell mític local del carrer de mar i poder muntar-hi un negoci on càpiga cultura, oci i bicicletes. De fet, aquestes últimes, han sigut el motiu de l’entrevista. En Roc Oliveras, humil i vergonyós no em contradiu quan li proposo el títol que li vull atorgar per aquest article, “artesà de la bicicleta” i és que el que fa aquest jove badaloní costa cada vegada més de trobar en una societat cada dia més digitalitzada.
Després de l’entrevista que podeu veure a la nostra televisió, en Roc em convida al seu taller, un petit llogaret amb molt d’encant que comparteix amb els seus cosins i un munt de bicicletes a tocar de Pep Ventura.
I què hi fa allà?
Ressuscita bicicletes i els dona una segona vida.
A vegades passa que el més interessant d’una entrevista es diu quan les càmeres ja s’han apagat i les preguntes i les respostes es converteixen de manera natural en una conversa i és per això que avui no em limitaré a fer un resum de què diu el convidat al vídeo.
Mireu-lo perquè val la pena i ho podreu complementar amb aquestes quatre línies que faré a continuació.
Doncs bé, amb aquesta conversa posterior al taller de Bicicletes Oliveras amb en Roc, he pogut intuir el perquè es dedica al que es dedica i com s’esforça a impregnar part dels seus valors a la feina que fa amb les bicicletes.
Em parla d’un hort on feinegen dia a dia amb els del cau on pertany, hores dedicades en fer créixer, construir i reconstruir, com ho fa al taller. Esforç i treball manual.
M’ensenya el cartell de l’antiga botiga de ca l’Oliveras i em comenta que volien reproduir aquest disseny per adaptar-lo a les bicis. Tot i que em diu que s’han rendit, alguna cosa em fa pensar que no i que ben aviat veurem aquestes sanefes en uns quants quadres que rodin per la ciutat. Estètica i tradició.
Recorda com la seva família el va introduir a les colles de foc de cultura tradicional i popular de la ciutat i la fem petar sobre l’estat d’aquesta i de manera espontània es mira el local, i fent voltes amb el dit índex em diu que li agradaria que un dia esdevingués, a més d’un taller de restauració de bicicletes, un espai cultural on es poguessin fer actes de petit format. Ho visiona: aquí l’escenari, aquí els focus, aquí les butaques, una petita barra de bar…
En definitiva, una estona amb en Roc és com passar una estona amb un savi del poble. El seu to tranquil i contundent a la vegada fa que l’escoltis i et deixis portar per les històries que t’explica i els projectes que li ronden pel cap. Vull pensar que aquesta és només la primera de les entrevistes que podré fer-li perquè si amb vint-i-dos anys és capaç de tirar endavant una feina que requereix tant d’esforç amb la dedicació i constància que demostra, de ben segur que, amb la vida i amb la vida, els projectes que vinguin, també seran valedors d’una altra trobada potser… qui sap, en un espai diàfan on càpiga cultura, oci i bicicletes decorat amb peces mecàniques antigues i d’altres petits grans tresors de la ciutat.
De moment, però, em comenta que si voleu anar a buscar una nova bicicleta, fer una posada a punt o simplement anar a saludar, li escriviu un missatge directe al seu Instagram i ell estarà encantat de rebre-us!
