La Torre Codina

Una setmana més vinc a parlar d’una petita part del patrimoni històric de la ciutat. En aquesta ocasió tractarem sobre la història d’una de les masies més imponents que encara conserva Badalona i que només fullejar la seva història fa feredat. Avui li toca el torn a la Torre Codina, la qual durant segles va ser la llar del bo i millor de la noblesa catalana i que fou embellida per Josep Maria Jujol. Comencem.

La primera menció històrica sobre la Torre Codina es remunta en un document datat el 23 de novembre de 1234. En aquest pergamí, es realitzà un acte de reconeixement de Ramon de Plegamans a Ferrer de Pedrós i el seu fill Guillem. Aquest document, consistia en la concessió del dret d’hostatjar dotze soldats en la casa de Pedrós. En una època on el gruix dels exèrcits estaven compostos per lleves de vassalls, la majoria pagesos sense massa coneixements bèl·lics, els homes d’armes eren l’elit. Aquests es dedicaven professionalment a la guerra a canvi d’un sou que ja podem suposar que devia ser bastant elevat. Però qui era aquest Ramon de Plegamans que tenia el poder de concedir aquest dret? Provinent d’una de les famílies més importants de la Catalunya medieval, els Plegamans eren propietaris del castell i fundadors del poble que duu el seu nom (el que avui seria Palau-solità i Plegamans). Ramon de Plegamans (ca 1190 – ca 1240) va destacar com noble de la cort del rei. Va exercir de veguer, el representant de la corona, en la ciutat de Barcelona i més tard va arribar a ser batlle d’aquesta. Com a persona de gran confiança de Jaume I, va ser nomenat lloctinent del rei a Catalunya, és a dir, la segona màxima autoritat del regne. El seu poder i la seva influència li van permetre comprar terres i drets en les poblacions de Santa Coloma de Gramenet, Teià, Alella i Badalona, entre d’altres. Com apunt biogràfic final, Ramon de Plegamans va ser nomenat procurador per organitzar la invasió i conquesta de Mallorca. Després d’haver vist la dimensió del personatge de Ramon de Plegamans, resulta interessant veure com els Pedrós tenien tractes amb un dels nobles més poderosos del regne. Per una banda mostra les influències que podien tenir al voltant de la cort reial i, per l’altra, el poder adquisitiu que els hauria permès allotjar a dotze homes d’armes tenint en compte el seu elevat cost. D’aquesta manera ens podem fer a la idea que la família Pedrós eren molt més que una simple família de pagesos.

La següent referència que trobem sobre la casa Pedrós és del 1370. Durant aquests 130 anys de diferència, desconeixem les vicissituds de la família Pedrós, i només podem conjecturar que devien unir-se a una altra família o es varen vendre la masia. El motiu és que en el dit document, procedent de la parròquia de Santa Maria de Badalona, se’ns menciona a Berenguer de Cumba -pagès-, i a Joan Pere Montornès -que viuen a la casa Pedrós-. Hi ha algunes mencions que parlen del fet que els habitants de la casa Pedrós organitzaven caceres, convidant a la flor i nata de la noblesa catalana. En aquestes fonts s’assegura que durant el segle XIV es caçaven senglars i óssos en les contrades del voltant, però mentre que el senglar és un animal que ha perdurat fins als nostres dies, la presència d’óssos tan a prop de nuclis urbans ens fa pensar que és una informació esbiaixada. Dels segles següents tornem a tenir un buit en la documentació, però podríem aventurar-nos a afirmar que la masia va continuar en alça, sent una segona residència desitjable, i fou canviant de propietaris. El 4 de setembre de 1576 es va produir la venda de la casa Pedrós, propietat en aquell moment de Francesc Creus, un important mercader de Barcelona, a Pere Bernat Codina. En el document de compravenda, es descriu l’habitatge com una casa-castell i s’enumeren grans extensions de terrenys que anaven incloses en la transacció. A partir d’aquest any, Pere Bernat va batejar la seva nova adquisició com a Torre Codina.

Pere Bernat Codina venia d’una família rica i influent en la Catalunya de l’època. La bona sintonia que tenia amb la Cort, li havia valgut ser nomenat tresorer reial de la Corona. Com us podeu imaginar, aquest càrrec li va atorgar encara més poder i influència. El 1572 va comprar el castell i la vila de Ponts, esdevenint baró d’aquests dominis. Casat amb Jerònima de Cardona i Sunyer, baronessa d’Erampunyà i filla d’una de les principals famílies nobles del Principat, va tenir tres fills: Bernat, Andreu i Maria. Hem de suposar que Pere Bernat Codina comprà la Torre Codina com una segona residència on descansar del brogit de la Cort i poder convidar a la noblesa per alimentar els cercles socials. Per aquest motiu, Pere Bernat manà reformar la masia per donar-li un aire més senyorial: va eixamplar les sales principals, feu habitacions suficients pel servei i va fer construir una capella dedicada a l’adoració dels Tres Reis. També va fer construir dos grans cellers per ampliar la producció de vi. No hem de perdre de vista que a part de la casa, hi havia moltes parcel·les de terreny dedicats al conreu de la vinya.

Sense saber-ne els detalls, en alguns documents s’esmenta que Bernat Codina, el fill, va embogir. Un exemple el trobem en un procés fiscal realitzat contra la baronia de Ponts en el 1591, on la seva mare Jerònima de Cardona, ja vídua, exerceix de regent i representant del seu fill. No s’han trobat més referències sobre el dissortat Bernat Codina, només sabem que la seva germana, Maria Codina i Cardona, acabà sent declarada hereva de la família. Maria va ser casada amb Pere VIII de Queralt i Isard, primer comte de Santa Coloma de Queralt i com no, fill d’una gran família nobiliària amb un patrimoni immens. Per tots aquells i aquelles que els hi agradin les curiositats històriques, un dels fills de Pere i Maria va ser Dalmau de Queralt i Codina. Nomenat virrei de Catalunya pel rei Felip IV, Dalmau de Queralt va haver de fer de mitjancer entre la monarquia hispànica i la Generalitat de Catalunya en una època de guerres i fam. No se’n va acabar de sortir del tot bé: la creixent crispació arreu del territori va desembocar en el seu assassinat el 7 de juny de 1640, un dia conegut com el Corpus de Sang. Amb la seva mort esclatava la Guerra dels Segadors. Aquesta, però, és una altra història.

Recuperant el fil, Maria Codina va morir el 1642. En el seu testament va disposar que la Torre Codina i les terres fossin subhastades. Francesc Antich va ser-ne el comprador de la masia, però la seva tinença no va ser massa longeva. El 1770 la propietat de la casa corresponia al baró de Corbera, Manuel Antich i Móra, però el 1797 fou comprada per Francisca Dávila, comtessa de Trullàs. D’aquesta manera podem veure que entre finals del segle XVIII i el segle XIX, la Torre Codina va anar passant de mans, totes nobles, sense tenir una ocupació permanent en ella. El 1935 la casa va ser adquirida per l’advocat Josep Maria Negre i Batet, fill de Can Negre de Sant Joan Despí, una família burgesa molt ben relacionada del moment. Comprada amb la intenció que fos la residència de la família, Josep Maria Negre va esperar fins després de la Guerra Civil per mudar-se a Badalona. La família Negre tenia una molt bona relació amb l’arquitecte Josep Maria Jujol, aprenent de Gaudí, quan es varen conèixer durant les reformes de Can Negre.

La bona amistat entre els Negre i Jujol va fer que aquest fos convidat a passar les vacances amb ells. En les seves estades a Badalona, Jujol va recórrer la Vall de Betlem, imbuint-se del que veia i que li donà idees per la Torre Codina. En les reformes que dugué a terme a mitjans dels anys quaranta, Josep Maria Jujol va ser molt curós a l’hora d’intervenir en la casa. Una de les primeres actuacions va ser la reconstrucció dels matacans, dels quals gairebé no en quedava res. Per aconseguir un resultat que no desentonés amb la façana, Jujol va fer servir maons recremats obtinguts d’alguna bòbila de Badalona. També va intervenir en l’interior de l’edifici, però va actuar més d’interiorista que d’arquitecte. L’entrada de la casa conservava els elements originals d’ençà de la seva construcció, de manera que tenia un aspecte força abrupte per tractar-se de l’espai on s’acollien les visites. En la nova decoració de la sala, Jujol va fer instal·lar un arrambador de fusta treballada amb motius negres i daurats en totes les parets. Per la reforma de l’escala que dóna accés al primer pis, Jujol la va recobrir amb fusta tallada per tapar els desgastats graons de pedra. En l’arrambador del costat de la paret, instal·là plafons de fusta treballats. Per rematar el conjunt, va dissenyar ell mateix una escultura de l’arcàngel Sant Gabriel ubicada a l’arrencament de les escales. La barana, en origen senzilla, la va camuflar amb tres panells de fusta treballats on hi manà inscriure amb lletres daurades la següent frase: Homini/ quid genus, quid honor/ quid gloria prodest?. De què li serveix a l’home el llinatge, l’honor i la glòria?

Una frase que sembla una sentència per la Torre Codina. A partir dels anys seixanta, la masia va començar a deteriorar-se per culpa del canvi d’interessos de la família, convertida ara en Alañá-Negre. Vista més com un actiu patrimonial que com una residència, per sobre de la Torre Codina van sobrevolar diferents projectes de negocis. El més sonat i el que va desembocant la intervenció de l’ajuntament de Badalona va ser la intenció de convertir la masia en un prostíbul de luxe. Només el plantejament del projecte va fer saltar totes les alarmes que van posar en peu de guerra el veïnat, el qual va fer pressió a l’ajuntament perquè l’any 2003 comprés la Torre Codina per 1,8 milions d’euros.

Actualment la Torre Codina es troba tancada i buida. Tot i que va ser comprada per l’ajuntament, decisió plenament acceptada i agraïda per la ciutadania, el cert és que aquí va acabar l’acció de l’administració pública. Des de la seva compra, la masia ha continuat degradant-se, sent notícia desagradable quan el 2016 es va esfondrar part de la teulada, després d’anys d’haver estat avisant. Aquesta deixadesa va fer que el 2018 s’haguessin d’invertir 126.000 euros en la seva reparació. I d’aleshores ençà, res. Sense voler caure en demagògies, de què serveix invertir diners públics en un patrimoni públic si no se li dóna ús? Com hem pogut veure avui, la Torre Codina ha estat cobejada al llarg del temps per l’aristocràcia del país. És un testimoni directe d’una era passada, però també és un monument arquitectònic que Josep Maria Jujol es va encarregar d’embellir, sense voler prendre-li el protagonisme que per si sola té la casa. No cal que la masia es converteixi en un museu, deixant-la exposada com una natura morta. Al final el que demana el patrimoni històric és que se li doni un ús tot respectant i cuidant-lo. I mentrestant pensem entre tots quin ús se li pot donar, la Torre Codina continuarà esperant poder obrir les portes de nou.