Si ara us demanés que em diguéssiu el primer grafiti que se us ve al cap, estic segur que sabríeu dir-me’n un ràpidament. Ja sigui perquè us va agradar estèticament, us va fer gràcia o perquè l’heu vist un dia i un altre camí a l’escola, a casa o a la feina. A les parets d’arreu hi trobem pintades que, independentment del seu missatge o quina fos la motivació que va portar a l’autor a fer-la, se’ns claven a la nostra ment i, de tant en tant, les recordem com aquella cançoneta enganxosa d’un anunci. I és que la gran majoria podreu visualitzar la històrica “A” anarquista de Santa Coloma de Gramenet o les misterioses pintades “OLAE” que omplien vagons i murs d’autopistes.
De tot això és evident que les parets de Badalona no se n’escapen i el meu objectiu és repassar les que, a parer meu, són les més interessants.
Penso que cal ordenar-les segons tipus i contingut i començaré amb una que a molts veïns del centre i a mi, de forma personal, ens arrenca un somriure cada cop que la recordem. Quan era petit i, tornant d’escola, anava a casa els meus avis em topava amb una curiosa pintada que estava a la façana de la botiga que regenta la família: “Oriol fill puta”. Estarem d’acord que no és el contingut òptim del qual el meu jo de 7 o 8 anys hauria d’estar exposat, però el desconcert que em generava llegir-la una vegada i una altra sabent que alguna cosa fallava i saber més tard que aquest desconcert era compartit em porta a donar-li aquesta rellevància. Tant és aquest que pràcticament quinze anys després una usuària de Twitter va compartir el neguit que li suposava el desconeixement de la història que s’hi amagava darrere. Qui era l’Oriol? Què va fer per merèixer (o no) aquest insult tan barroer? I sobretot: per què s’hi van deixar la preposició entre fill i puta? Sobre l’última qüestió, les hipòtesis més plausibles assenyalen que les presses del moment o l’angoixa de poder ser interceptat per la policia podrien haver portat a l’autor a suprimir part de l’oració, desconeixent que això seria la causa de la confusió de molts.
D’aquesta pintada tan sols en podem parlar amb enyorança perquè, tot i haver estat més o menys restaurada fa poc més d’un any, ha quedat supeditada a una altra que és tant grossa com lletja i on s’hi llegeixen les lletres “PKF”, les quals em porten al següent tipus de pintades que trobem a casa nostra.
Segons la versió d’uns coneguts, “PKF” vindrien a ser les sigles de “Por k fumamos?” i que seria el tret distintiu d’un grup d’amics que es dediquen a fer pintades i, suposo, a fumar. Si us fixeu bé, Badalona n’està plena d’aquestes sigles i per allà on aneu les trobareu en dimensions, formes i colors diferents. Desconec si aquest és el significat real, però del que n’estic segur és que són moltes les pintades que responen a una mena de signatures il·legibles, que es troben a les parets soles sense acompanyar cap lema o dibuix on s’observi un mínim contingut i promogudes per l’afany de deixar la seva pròpia empremta.
Tanmateix, n’hi havia una en concret que em despertava una certa curiositat. En un mur ja extint del barri de la morera hi trobàvem una pintada llampant que posava: “nais bdn siti”. Qui deuen ser aquests “nais”? Sequaços badalonins del grup de trap català Pawn Gang? (que van popularitzar l’expressió “nais” per referir-se a nois). O potser es tracta d’una evidència més del fet que l’anglès s’ensenya malament i va portar a algú, que volia destacar el seu orgull badaloní, a fer una lamentable traducció del “Qué bonito es Badalona”?
Tanmateix, si parlem de pintades o grafitis no podem oblidar-nos de les que contenen un motiu polític darrere. Les parets del país van plenes d’una infinitat de lemes o frases curtes que pretenen difondre missatges perquè el lector es conscienciï. Moltes animen a unir-se a la lluita i apel·len al jovent, n’és un clar exemple la que moltes organitzacions polítiques juvenils han utilitzat des de fa anys: Jove, organitza’t i lluita! O les mil i una pintades en referència al procés tant d’una banda com l’altra, com aquelles que imitaven la campanya de l’ANC pel referèndum de l’1 d’Octubre on dins la bafarada posaven “NO”, en lloc del “SÍ” original.
Si us passegeu pel carrer del Carme, gairebé arribant a la rambla on hi ha el monument a Roca i Pi, podreu llegir una pintada que diu: “NO A LA GUERRA, OTAN NO BASES FORA”. Més enllà que es tracti d’un mític lema antibel·licista dels anys 80 i que tot indica que podria haver estat feta en una data bastant recent, sorprèn el bon estat en què es troba.
Seguint aquesta línia, de ben segur us sonen un conjunt de pintades que omplen sobretot gran part del baix Besòs i segueixen totes la mateixa composició: “STOP DESAHUCIOS” o “STOP POBRESA” amb un seguit de ratlles i punts. En desconec l’origen i l’autor, però m’atreviria a dir que tenen una clara referència al moviment que va donar lloc al voltant del 15M.
Parlant de lemes polítics n’hi ha una que és d’obligada menció: “SER JOVE NO ÉS CAP DELICTE”. He de reconèixer que, juntament amb la del pobre Oriol, és de les pintades que més m’han marcat des que tinc un mínim de consciència. Aprofito l’avinentesa per alertar que aquesta pintada està en perill de desaparèixer. L’edifici on es troba la paret que l’acull està en procés de ser remodelat i, tot i que la reforma i manteniment d’edificis històrics és sempre motiu de celebració, he de dir que serà una llàstima no poder llegir-la més.
Si bé és cert que hi ha un debat molt interessant al voltant de les pintades segons si son art o vandalisme, les pintades de caràcter polític expliquen d’una forma bella i succinta la nostra història recent i la de les situacions polítiques i moviments socials que s’han viscut els darrers anys.
I ja per acabar, fer una menció especial a la pandèmia que tampoc ha escapat de quedar plasmada en parets i murs. La que trobem al carrer Canonge Baranera: “COVID 1984” he de reconèixer que conté una certa gràcia. Tot i això crec que l’autor, buscant plasmar el seu suposat enginy, va fer poc més que embrutar una paret.
I per altra banda, si mai feu camí per la carretera de Canyet, trobareu un parell de pintades en un vermell lluent que diuen: “PLANDEMIA” i “PCR ANAL”. Així, soles, sense més contingut que el mateix context de pandèmia actual i que, si em permeteu, les deixo per la vostra pròpia interpretació.
