L’Ajuntament aprova mocions contra el joc, però no atura l’obertura del bingo de Llefià

Les sales de joc, els bingos i els locals d’apostes envaeixen les ciutats des de fa anys, sent un escull especialment en zones vulnerables. Una preocupació latent en tot el territori, però emparada per la llei i on les normes urbanístiques municipals queden pràcticament com a única eina possible de regulació.

Segons un estudi del Ministeri de Sanitat, realitzat per EDADES i ESTUDES, l’any 2019/20, més de la meitat de la població entre 15 i 64 anys va jugar amb diners. Una dada demolidora que duplica i més les dades del 2015. “La tendència al joc ha incrementat en els darrers anys, sobretot a causa de les pàgines que permeten apostar en línia. La popularització del joc per internet i molt específicament de les apostes esportives, conjuntament amb l’acceptació social i la minimització del risc associat en aquesta activitat, han contribuït a l’augment del  joc entre la població adolescent i jove.” Explica, a Revista de Badalona, Susana Jiménez Murcia, especialista en Psicologia Clínica i Coordinadora de la Unitat de Joc Patològic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Tanmateix, tot i la popularització del joc en línia, la majoria de persones que plantegen problemes juguen de manera presencial: “La Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge està atenent  una mitjana de 350 nous casos cada any, des de 2005. En relació amb el perfil dels pacients que varen  consultar en el darrer any (2020), un 57.5% tenien el joc presencial com a principal problema i un 26% el joc en línia”, explica la doctora Susana Jiménez.

Davant aquest escenari, per tant, la preocupació és creixent, fet que ha provocat la mobilització del veïnat de Llefià defensant i mostrant la seva posició contrària vers l’obertura del nou bingo de l’empresa POSBINTRA SL. “No volem el Bingo perquè considerem que no és bo pel barri ni per la ciutat. L’impacte que pot tenir a l’entorn no és gens favorable”, assegura el portaveu de la Plataforma Stop Cases d’Apostes a Llefià, Juan Ignacio Segura. La instal·lació ubicada a l’Avinguda Alfons XIII 364-366,  tindria, a un radi inferior de 500 metres, diferents centres d’educació infantil i secundària, una residència de salut mental i l’associació de Salut Mental Barcelonès Nord. A més, també seria pròxim a la seu de la Creu Roja i a un menjador social.

Diferents centres d’educació infantil i secundària, una residència de salut mental i l’associació de Salut Mental Barcelonès Nord a 500 metres del Bingo.

Més enllà de la proximitat a aquests equipaments, també cal tenir en compte les característiques socioeconòmiques ja presents al barri: “Un local d’aquest tipus atrau la delinqüència, als prestemistes, la violència, les addiccions… No és gens sa per l’entorn del barri”, reflexiona Juan Ignacio Segura. Sobre aquesta mateixa qüestió, la doctora Susana Jiménez Murcia assegura que caldria tenir en compte a on s’instal·len les sales de joc perquè, en funció del nivell cultural i econòmic, la ludopatia pot tenir un major impacte: “Des d’una perspectiva de prevenció cal tenir en compte aquestes variables, per tal de dur a terme iniciatives de protecció de les persones més vulnerables o en risc de presentar aquestes  problemàtiques.”

Madrid és un clar exemple sobre el fet que les zones més humils són les que pateixen una major invasió per part dels locals de cases d’apostes. Perquè és allà on troben el seu públic mitjançant la falsa promesa que el joc pot ser la solució dels seus problemes. La capital espanyola ha vist com en els darrers anys es duplicaven i més les sales de joc i d’apostes als districtes més perifèrics, especialment a Puente de Vallecas i a Carabanchel.  

Davant d’això, no és pas casualitat, com qualsevol negoci, que empreses com POSBINTRA S.L busquin locals ubicats en zones on el joc pugui tenir més incidència. “La fantasia que el joc pot ser la solució als problemes econòmics sol ser freqüent i, de fet, els estudis apunten que aquestes creences irracionals s’associen d’una forma clara a la gravetat de la conducta de joc”, explica Susana Jiménez.

“No només és una qüestió econòmica, sinó de salut.” Aquest és un dels arguments de les plataformes que lluiten per frenar l’allau de nous locals. Però la crua realitat és que la llei facilita l’obertura d’aquests negocis. I és aquí on apareix el paper dels governs municipals, els quals tenen algunes eines per evitar l’obertura de nous establiments.

Ajuntaments com el de Santiago de Compostela o d’Albacete treballen amb campanyes de conscienciació: xerrades, cartells publicitaris, anuncis a les xarxes socials… Però més enllà d’aquest tipus de mesures, no poden fer gaire més. Un cas diferent, és el cas de la Comunitat Valenciana, la qual va aprovar una nova llei del joc i de prevenció de la ludopatia. Aquesta llei, entre altres coses, prohibeix l’obertura de cases d’apostes a menys de 850 metres de les escoles i instituts i obliga els establiments a tenir una distància mínim de 500 metres entre els mateixos locals.

Seguint un model similar al de la Comunitat Valenciana, trobem un exemple més proper com és el cas de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona, també emparat a l’àrea urbanística, va aprovar a finals del mes d’abril un pla especial urbanístic per a la regulació dels jocs d’atzar. Una regulació que impossibilita l’obertura de nous locals d’apostes a la ciutat, com salons de joc, bingos o casinos. La nova normativa estableix una distància mínima de 800 metres entre un d’aquests locals i qualsevol centre educatiu i de 450 metres respecte d’altres equipaments com centres de serveis socials, biblioteques, casals, centres cívics o centres de salut, entre d’altres.

Un model com aquest és el que demanen els veïns de Llefià per impedir l’obertura del nou bingo. Però la falta de previsió i actuació per part de l’Ajuntament fan que, una altra vegada, Badalona arribi tard. Des de la Plaça de la Vila, l’alcalde Xavier García Albiol tirava la pilota cap a la teulada de la Generalitat, però fonts del Departament de Vicepresidència d’Economia i Hisenda, asseguren que si el bingo té la llicència és perquè prèviament l’Ajuntament ha donat el vistiplau, ja que la Generalitat només executa el tràmit de la llicència si la proposta disposa del certificat urbanístic municipal.

En tot cas, aquest no és un debat nou a Badalona i no només afecta al govern actual, ja que l’any 2019 ja es va aprovar una moció per promoure mesures de protecció davant l’increment de les cases d’apostes i lluitar contra la ludopatia. Aquesta proposta es va aprovar amb els vots favorables dels grups municipals de Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV-EUiA i l’abstenció dels grups municipals del PSC, PP, Partit Demòcrata i Units per Avançar i Ciutadans. Tot i això, res va servir per impedir l’obertura del bingo del carrer Ponent.

L’Ajuntament de Badalona acumula fins a tres mocions per regular el joc recreatiu a la ciutat.

Dos anys després, la situació torna a ser la mateixa: un nou local de joc recreatiu arriba a Badalona amb el permís urbanístic de la mà. Dos locals amb menys de tres anys. I l’escenari del futur encara amenaça més fort, ja que les prohibicions a la ciutat de Barcelona converteixen a Badalona amb un pol atractiu pel negoci del joc. Aquest 2021 ja són dues les mocions aprovades per part del consistori, caldrà veure si aquesta vegada l’experiència evita ensopegar de nou amb la mateixa pedra. Des del govern municipal i l’oposició, els partits asseguren que el compromís és clar i que tenen la voluntat de treballar per regular l’obertura de nous locals en zones compromeses pel seu entorn. Tot i això, el tercer tinent d’alcalde i regidor de Territori i Sostenibilitat, Daniel Gracia, es mostra prudent a l’hora de treballar en aquestes mesures: “Hem de diferenciar gustos i opinions amb drets i legalitat. Cap administració pot impedir l’obertura d’un negoci legal, cal tenir prudència.”

Mirant al futur, Juan Ignacio Segura, portaveu de la Plataforma Stop Cases d’Apostes a Llefià, es mostra poc optimista en la seva lluita: “Ja han començat algunes obres, falta predisposició per part de l’Ajuntament”. L’inici d’aquestes obres sembla que són amb un permís d’obra menor per tal d’esmenar diferents irregularitats. Des de Revista de Badalona s’ha intentat parlar amb tècnics municipals, però no han volgut explicar quins eren els requisits que l’empresa POSBINTRA no complia d’entrada. Tot i això, segons ha pogut saber RdB, el projecte incomplia algunes normatives referents a l’alçada del sostre. Per altra banda, la proximitat amb la sala de joc del Màgic Badalona -fet que es denunciava des de la plataforma-, finalment sembla que no significaria un impediment per l’execució de les obres i l’obertura del nou local.

En el cas que s’acabi duent a terme i el nou bingo obri, tal com està previst, Juan Ignacio Segura explica que hi haurà protestes cada dia davant del local i que l’empresa “s’ho hauria de pensar bé”. Per part de POSBINTRA, després de contactar amb la direcció de l’empresa, tampoc han volgut informar sobre la seva posició i es mantenen totalment aliens a les protestes que ha provocat l’anunci de l’arribada del seu nou establiment a Badalona. Per altra banda, el portaveu de la plataforma, planteja que cal meditar quina ciutat volem pel futur i actuar en conseqüència. Una qüestió en la qual també insisteix Susana Jiménez Murcia: “És necessari posar en marxa campanyes preventives orientades a les escoles i instituts sobre el joc d’aposta i l’ús de les noves tecnologies, però també a nivell de població general. El joc pot  convertir-se en un trastorn greu i clínics, investigadors, acadèmics, agències de salut pública, ajuntaments, legisladors, associacions esportives, etc. tenim la responsabilitat d’impulsar aquestes mesures preventives i de protecció en relació amb aquestes activitats que, indubtablement, per algunes persones seran un entreteniment, però, per d’altres, esdevindran trastorns de conseqüències greus.”

• 

• 

• 

• 

• 

•