La reestructuració de la segona B demanada a crits històricament per part de molts clubs i l’arribada de la pandèmia del covid, van fer despertar els instints de la Federació Espanyola de Futbol, per crear una competició alternativa, on una part important de clubs de segona B, passaria a competir d’una manera més professional.
En el cas del Badalona, com molts altres clubs, però en especial l’entitat que més temporades porta consecutivament a la segona B (un total de 17 des que va pujar) és d’extrema importància poder fer el salt a una categoria professional que sense ser la segona A, provocaria un canvi molt notori en tot el club i l’entorn. A nivell de d’entitat pel tema dels recursos econòmics, per prestigi a nacional i pel que representaria competir contra conjunts de mitja Espanya. I, pel que fa a l’àmbit social, els socis i aficionats per fi podrien veure rivals diferents i aquest atractiu provocaria que més aficionats es poguessin enganxar amb l’equip, ja sigui en forma de socis, abonats o fins i tot de veure partits determinats. No hi ha color, i pujar és fer un pas endavant necessari pel Badalona, que en principi en qüestió de poc temps ha de convertir-se en Societat Anònima Esportiva.
Però la realitat diu que quedar-se a l’actual segona B , que passarà a ser segona divisió de la RFEF, seria catastròfic. Continuarà sent una categoria molt deficitària i en l’hora de la veritat els clubs que no hagin aconseguit pujar , seguiran amb els problemes habituals, principalment a nivell econòmic , a més a més de baixar una categoria en relació a la temporada anterior. Per tant a la segona B, tal i com la coneixem, res haurà canviat. A més a més la teoria diu que en principi serà més fàcil pujar de segona B a lliga pro, però la realitat és que quedar-se, és igual a baixar.
