Les dues darreres setmanes hem vist dues obres de Joan Amigó ben diferents: d’una banda una casa, és a dir, un edifici residencial; de l’altra una fàbrica, de caràcter industrial. En aquest nou article, en canvi, us presentem una altra tipologia, que és, ni més ni menys, que un establiment comercial, una botiga. Us parlem de la coneguda Farmàcia Surroca, situada al carrer de Mar, 76.
La farmàcia va ser fundada per Joan Surroca i Viñeta (Amer, 1851-Badalona, 1928), que es va instal·lar a la nostra ciutat poc després de llicenciar-se el 1877. Al llarg de la seva història, l’oficina de farmàcia va anar canviant de localització, tot i que sempre ha estat al cèntric carrer de Mar, eix comercial per excel·lència de la ciutat i del barri del Centre. Com dèiem, ha estat una farmàcia viatgera que ha ocupat fins a tres ubicacions diferents. En origen, Surroca va fundar-la a un petit local situat al número 57, del qual sabem que a l’aparador hi havia una bola de cristall amb una estrella dibuixada i plena d’aigua tenyida de color blau. Al cap de pocs anys, el 1881, la va traslladar al número 46 conservant bona part del mobiliari anterior. No és fins a l’any 1894 que Surroca compra la casa del númeró 76, que uns anys més tard esdevindria la seva ubicació definitiva. Els terrenys, força amplis i situats just davant de l’entrada del carrer del Canonge Baranera, havien estat ocupats per la masia de Can Gatxó. La va fer enderrocar i a sobre hi va fer construir una casa, alineada amb el carrer i amb un gran jardí a la part del darrere amb sortida pel carrer de Jesús, de la mà del mestre d’obres Jaume Botey i Garriga.
Tal com hem dit, la farmàcia va trigar uns anys a ser traslladada i no es va instal·lar en aquesta darrera ubicació fins a 1905. Durant aquest interval de temps la casa va estar llogada com a seu del Casino Badalonès. Amb el canvi, Joan Surroca va decidir fer obres per ubicar-hi el seu establiment i les va encarregar a l’arquitecte Joan Amigó i Barriga, que va dissenyar la façana i l’interior modernista.
A l’exterior dominava el rètol “Doctor Surroca” amb lletres majúscules i imponents i al mig una gran obertura fent cancell -per evitar que el vent entrés directament a la farmàcia quan s’obria la porta- on s’ubicava l’aparador i les dues portes d’entrada. Al mig hi havia un maniquí amb elements d’ortopèdia que la gent freqüentment confonia amb Sant Miquel i els clients en entrar se senyaven. La farmàcia va romandre amb aquesta aparença fins que als anys 30 es va reformar la seva estètica renovant-la d’acord amb els moviments moderns d’aquells anys. Un altre cop, l’arquitecte escollit per fer la reforma va ser en Joan Amigó, que la va adaptar a l’estil art déco, amb la col·laboració de diversos artistes i mestres d’oficis: la metal·listeria va ser encarregada al taller Corberó, els mobles van ser produïts per Blanch i els miralls per Crespo. Els materials nobles -marbre i frisos metàl·lics amb decoració vegetal- amb què es va realitzar la façana li donen un aire molt elegant i refinat. La decoració dels frisos segueix en la impressionant porta d’entrada. La façana culmina amb la representació en relleu de la ciència farmacèutica representada per una figura femenina reclinada seguint la iconografia clàssica. El pintor Xavier Nogués va realitzar, a l’interior, la pintura simbòlica d’un arbre que podem observar encara avui dia. Les arrels estan sustentades per un llibre de ciència farmacèutica i en les branques els premis assolits pel fundador i el seu fill.
L’interior estava totalment decorat amb arts decoratives des del sostre fins a terra. A la part superior hi havia un fris estucat amb tiges i flors que resseguia tota la sala de la botiga. La tècnica de l’estuc (guix, oli de llinosa i cola) permetia que es poguessin realitzar decoracions molt suggestives que, fins i tot, imitava materials nobles a baix cost. Els mobles eren de fusta amb decoracions amb vitralls realitzats per la Casa Pallejà de Barcelona, en especial el taulell principal i l’estructura de fusta i vidre que separava la botiga amb la rerebotiga. El taulell incorporava un exquisit vitrall emplomat de colors amb dues roses i dues flors de cascall, representacions habituals per les seves propietats medicinals.
Joan Surroca va ser una persona innovadora, per exemple, el 1884 va instal·lar la primera màquina de fer gel de Badalona, un element considerat d’higiene bàsica per a tractar contusions i altres malalties. A més, també va ser destacat per les seves fórmules magistrals i productes, molts dels quals va patentar i comercialitzar, com el reforç a base de xarop de fosfat de calç; l’albúmina restauradora, un reconstituent; o el vi de peptona, que servia com a digestiu, entre molts altres medicaments, que van ser molt apreciats a l’època. A més, Joan Surroca no va trigar a participar activament a la vida social de la ciutat, a més, el 1886 es va casar amb Carme Caritg i Argemí, filla de l’exalcalde Josep Caritg i Arnó, a la capella de l’Asil de Sant Andreu, una cerimònia que es va convertir en el primer casament celebrat en aquest espai, amb uns padrins d’esment com Evarist Arnús i Antoni Ferratges, en representació del qual va estar l’alcalde Francesc d’Assís Guixeras i Viñas.
Continuant una mica més amb la història de la farmàcia, Joan Surroca i Viñeta va morir el 1928 i va deixar la farmàcia al seu fill, Joan Surroca i Caritg (Badalona, 1892-1979), que va veure com la farmàcia era confiscada durant la Guerra Civil i passava al Comitè de Salut Pública, gestionada per la Cooperativa Sanitària Germanor. Tanmateix, ell va continuar fent-hi de farmacèutic com a assalariat i durant el franquisme, tot i recuperar l’establiment, va veure amb indignació l’obligació de castellanitzar tots els rètols, fórmules i documents que utilitzava habitualment. El 1962 va deixar a càrrec de la farmàcia al seu fill Joan Surroca i Coret (Badalona, 1930), que era, a més, nét del conegut metge Joan Coret i Ambrós, que va treballar-hi durant tota la vida, seguint la tradició familiar, però adaptant la farmàcia als nous temps. Més tard s’hi va incorporar Sara Torras i Surroca (Badalona, 1967-2018), que es va llicenciar el 1990 i va treballar al costat del seu oncle, però que malauradament va morir prematurament. Actualment, la farmàcia pertany als seus hereus i és regentada per l’equip d’Anna M. Fornés, Conxita Robles i Assumpta Castellet, el qual continua oferint els seus serveis als badalonins.
Bibliografia
Gurri Costa, Esther; Torras Surroca, Sara. «Farmàcia Surroca 125 anys al seu servei». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 2003, Núm. 14, p. 65-76.
Hernández Tudela, Ana Isabel. Las artes decorativas en los locales comerciales del arquitecto modernista Joan Amigó Barriga (1875-1958). Actas del Congreso Nacional de Historiadores del Arte, 2018, p. 449-454.
