Aquesta pandèmia marcarà un abans i un després sobretot per les ferides que deixa obertes: crisi sanitària, social, econòmica, emocional, generacional,… Però també ha portat alguna cosa bona: aprendre a viure i estar a casa amb els teus i a gaudir dels entorns. Una ciutat com Badalona té pocs espais d’esbarjo en la natura, però els pocs que té han estat, crec, redescoberts pels badalonins i badalonines que han estat proactius a l’hora de conèixer racons de la Serralada de Marina, places desconegudes o el litoral a dreta i esquerra. I, justament, en aquest litoral pel qual m’agrada tant passejar, córrer o anar en bici, és on em vull aturar.
La COVID ens ha empès a fer endreça a casa i aquests ara són els deures que té pendents l’administració amb el litoral badaloní i santadrianenc. ‘Deixar de ser el pati traster de la metròpoli’. I és que al traster hi acostumem a deixar tot allò que no volem tenir a la vista, que ens fa nosa o ens incomòda, però que no volem o no podem llençar…. Em va cridar l’atenció aquest lema impulsat pels veïns i alcaldes de l’eix Besòs, que arrencaven aquest 2021 amb la mirada posada en diversos ‘punts foscos’ de la zona amb l’objectiu de transformar-la en un pol de desenvolupament tecnològic i industrial i amb oportunitats per la gent que viu al voltant.
I és que des de fa anys que, aquesta és una zona amb problemes socials, ambientals i econòmics fruit de dècades de desinversió i perquè no dir-ho d’oblit per part de les successives administracions.
Si abans de la pandèmia, l’emergència habitacional, l’atur, la baixa renda familiar, la bretxa digital i l’abandonament escolar, ja eren les assignatures pendents als barris de l’eix Besòs, ara que s’obre una nova legislatura, cal que aquest sigui un dels focus d’actuació prioritaris, si no es vol que la ferida a les ribes del Besòs es faci més grossa i les conseqüències siguin irreversibles.
L’eix Besòs abraça barris d’alta vulnerabilitat de Badalona, Sant Adrià, Barcelona, Santa Coloma i Montcada i ja fa temps que les administracions busquen -ja sigui amb els minsos pressupostos dels ajuntaments, Generalitat o bé les aportacions que provenen d’Europa – vertebrar aquests municipis, dels més densos de l’àrea metropolitana-, i evitar que el risc de pobresa i d’exclusió social s’agreugi. I malgrat els diferent signes polítics que governen aquests municipis, cal que hi hagi ara una coherència en les actuacions i més quan es requereix de polítiques socials que necessiten llarg recorregut i continuïtat per veure’n els resultats.
Parlàvem de fer endreça i pel que fa al litoral badaloní comença a veure’s una mica la llum al final del túnel. Des del 2016, que s’ha estat fent un procés de participació amb el PDU de les tres Xemeneies i, tot i que encara falten tràmits administratius i tècnics, ja hi ha un projecte damunt la taula amb la prioritat de preservar una de les zones més deixades, sovint abocador de deixalles i desconnectada malgrat estar a cavall de dues ciutats i en un lloc privilegiat. En Pepe Sànchez, representant veïnal ha batallat fort perquè la zona de les tres xemeneies, icona del litoral, millori la connectivitat, tingui zones verdes, accés amb bicicleta i potenciï equipaments que donin vida social, cultural i esportiva. I això amb la promoció d’espais industrials i ambientals. Ara, la batalla és que el projecte rebaixi la quantitat d’habitatge a construïr per tal que hi guanyi el verd i el hub d’investigació tecnològica i medi ambiental impulsat per en Màrius Rubiralta. Però en qualsevol cas, aquest serà el projecte de la pròxima dècada d’una ciutat que vol mirar també al mar posant en valor el seu passat industrial. Fem endreça i fem-la bé.
