Aquesta pandèmia mundial ens ha afectat a tots i cadascun de nosaltres de forma diferent, però a la vegada ens ha posat a un mateix sac, ja que les dificultats ens han colpejat a tots. Si bé és cert que el virus ha impactat amb més força als veïns més desfavorits, també podem afirmar que hi ha un seguit de límits i restriccions que no ens podem saltar, que no podem canviar, que no depenen de nosaltres. Davant les coses que no podem modificar, hem d’adaptar-nos i canviar nosaltres mateixos.
A aquesta situació, tot i la gravetat dels fets de casa nostra, cal sumar-hi el dolor que em produeixen les notícies que m’arriben cada dia sobre les situacions extremes i les injustícies que estan patint als camps de refugiats d’arreu del món sigui a Lesbos com a Afganistan i tants altres. Realitats que ja eren precàries fa un any són cada dia més extremes i injustes perquè la pandèmia s’hi suma amb especial gravetat.
A un altre nivell, al meu voltant, moltes persones estan tristes perquè no han pogut trobar-se tant com voldrien amb la seva família i els seus amics i amigues o perquè han hagut de cancel·lar els seus plans per viatjar, perquè no han pogut conèixer altres indrets, altres cultures i altres realitats.
És per aquesta raó que he volgut compartir amb vosaltres unes experiències molt boniques que a mi m’han enriquit molt durant aquesta pandèmia.
He volgut conèixer una mica més la meva ciutat d’acollida.
Badalona no és únicament la zona del centre. També és Badalona tots els seus barris. Malgrat les dificultats que comporta no ser la zona cèntrica i prioritària d’una gran ciutat, són llocs molt agradables on hi ha moltes coses per aprendre.
Només cal passejar per aquesta ciutat tan gran i obrir els ulls per veure la seva gran diversitat i la riquesa que aquest fet ens ofereix.
Els barris de Badalona tenen una sorpresa i una cosa per aprendre en cada racó. Jo, que sóc una persona molt enyorada d’Afganistan, quan camino per Badalona gaudeixo de la passejada i aprenc molt en els seus carrers on ressonen ecos del meu passat en els centenars de botigues on es pot trobar des d’espècies fins a teles exòtiques.
M’agradaria convidar-vos a mirar Badalona des del punt de vista d’una noia jove, afganesa de naixement i resident en aquesta ciutat des de fa més de quinze anys que ha viscut integrada en el si d’una família del centre de la ciutat. Em sento molt privilegiada d’haver pogut estudiar i complir els meus somnis, anar a la universitat, formar-me, ser lliure i treballar per plantar llavors de pau amb cada persona que m’he trobat durant aquests anys vivint a Badalona.
A mi m’agrada mirar-me Badalona de bon matí, a trenc d’alba. Començo el dia passejant des de l’extrem nord de la platja, allà on la “Barca Maria” marca una fita, un punt on arribar o passar-hi per tantes persones que passegen, corren o van en bicicleta. Molts s’aturen de cara al mar, i com jo, amb els ulls tancats, somriuen i deixen que la brisa marina els acaroni dolçament.
Seguint el passeig marítim, em trobo amb La Rambla, les seves palmeres i una filera de cases privilegiades amb vistes al mar. Entre el mar i la Rambla, la via del tren. Si segueixo en direcció Barcelona trobo la fàbrica de l’Anís del Mono i sobretot el Pont del Petroli on els petroliers descarregaven el combustible que alimentava la central tèrmica de les tres xemeneies de Sant Adrià del Besòs i que alhora, contaminava les aigües, l’aire i la sorra de les platges.
Com podeu veure, Badalona mira al mar. Però si et sents temptat de donar-li l’esquena, no et deixarà indiferent. La ciutat s’eixampla cap a la muntanya, el barri de Canyet, la Serra de Marina i Sant Jeroni de la Murtra. De camí a la serra, però, trobarem l’autopista que es comporta com una barrera que parteix la ciutat i la desintegra i no afavoreix la convivència.
Tornem un moment al centre, a aquesta Badalona construïda a sobre de l’antiga Baetulo. És la Badalona del comerç, dels serveis, de l’Ajuntament i el carrer de Mar. Aquesta part de la ciutat, que els residents dels barris perifèrics en diuen “baixar a Badalona”, apuntant un sentiment d’exclusió que ve de fa molt de temps. Són aquests residents els que viuen en uns barris amb habitatges d’inferior qualitat i amb serveis públics de llum, aigua o clavegueram deficients que només les lluites veïnals han aconseguit millorar.
Són els barris de La Salut, Llefià, Sant Roc, Artigues… Són uns barris amb molta essència, plurals, multiculturals i integradors. Són barris on ha de venir de gust viure.
I finalment, no vull parlar d’un barri, però sí d’una última sorpresa que t’ofereix Badalona: els grans magatzems de majoristes regentats per xinesos. És ben bé com estar a Xina Town.
He parlat fins ara dels carrers, edificis i geografia de l’entorn. Però, i les persones? Els badalonins són plurals. Tenen diferents religions, llengües i costums…
Molts d’aquests badalonins tenen orígens migratoris. Fugen de la misèria, de la fam i la guerra. La immensa majoria no ho fan per gust. Són gent provinent de diferents llocs del món que a mi m’alegren quan veig els colors de la roba de les dones que venen de països propers al meu.
M’agrada tant passejar per qualsevol dels carrers de la ciutat. Veure restaurants xinesos, de peix de front marítim, els pakistanesos, italians, turcs… Vull recomanar-vos que gaudiu d’aquesta diversitat de restaurants, de l’olor i el gust de les espècies que venen en grans supermercats de Pakistan o de l’Índia, que a mi em transporten al meu país quan tot era bonic, abans de la guerra. Escolteu les diverses músiques de diferents orígens. Sentiu les olors de les cuines que ens parlen de com i quan van venir a viure a la nostra ciutat, la majoria pensant en quedar-s’hi a viure per sempre.
Sóc conscient que vivim una situació de convivència complicada. Però tots en som responsables. Es precisa una intensa tasca educativa. Una acció prudent, respectuosa i constant per aconseguir l’èxit de la plena convivència. Per a mi Badalona és plural i no vull renunciar a cap de les seves parts.
He viscut la meva vida a Badalona des que vaig sortir de l’Afganistan i ho he fet sense dificultats. La integració social ha estat satisfactòria i fàcil. Tothom em coneix i sempre he vist i estimat la ciutat des de la visió d’una nouvinguda que s’ha sentit immensament acollida.
Sabem com n’és de dura la vida de les persones que viuen precaritzades a la nostra ciutat. Malgrat tot, val la pena seguir treballant per a ella. Val la pena viure-hi i estimar-la. Des de la muntanya fins al mar. De nosaltres depèn que Badalona sigui una ciutat de totes les persones.
