És dijous. Passen uns minuts de les dotze del migdia i al mercat hi ha soroll. Cames que van d’una banda a l’altra, boques que xerren i algun crit. Vaja, l’ambient d’un dijous habitual al Mercat Municipal de Maignon, la Plaça Vella com tothom el coneix. En un racó, en Josep Gil, acompanyat de les seves dues filles, no para d’atendre clients mentre esmola el ganivet amb el qual tallarà la següent peça de carn. Davant del taulell se’l mira una parella i, just darrere, un home espera el seu torn mentre els tres comenten els temes d’actualitat de la ciutat. Si no fos per les mascaretes i la distància que procuren respectar ningú diria que es troben enmig d’una pandèmia. “A l’inici del confinament tots vam tenir por, però de mica en mica la gent va començar a sortir a comprar” comenta en Josep, qui a part de tenir una parada al mercat, també n’és el president. “Inclús hem de reconèixer que durant els primers mesos de la pandèmia vam notar un cert augment de les vendes, el menjar fresc era necessari. A més, també era una excusa per estirar les cames”.
Ara, gairebé un any més tard d’aquelles dates, la situació és diferent. En el recinte s’hi ha col·locat gel hidroalcohòlic a cada entrada i l’Ajuntament ha posat uns controladors per vigilar l’aforament. Després d’aquell boom de les vendes, actualment han tornat als seus nivells inicials i en alguns comerços es comença a notar el recés econòmic. A l’altra banda de la Plaça Vella dues dones preparen una comanda per una clienta. Són venedores de la parada de l’empresa Pairó que ven pesca salada i plats precuinats. La Jorgina explica que les vendes de l’últim any han estat una muntanya russa: “Ara estem patint les conseqüències de l’any passat. No ens ha baixat el número de clientela, però sí la quantitat de diners que es gasten en cada compra.” Aquests és el cas de la majoria de paradistes que, malgrat que els clients de tota la vida els han seguit comprant, recentment han notat una lleugera disminució dels ingressos, encara que dins de la lògica actual.
Si els clients no poden venir al mercat, vés-hi tu a ells. Una altra manera d’adaptar-se a la situació actual ha estat fomentar la venda a domicili. “Funciona bé, el problema és que hi trobem un efecte contrari al que potser voldríem” explica la Jorgina. “Els joves són els que més ho utilitzen, en canvi la gent gran segueix venint aquí” I aquest és l’altre problema: els joves. Mirant a curt termini, sembla que les restriccions han donat una empenta als mercats per seguir vius, però a llarg termini quin és el seu futur?
Al llarg dels pròxims anys, en un possible escenari de crisi econòmica, costa pensar que els actuals joves consumiran un producte de qualitat, més aviat procuraran “sobreviure” comprant el més accessible. És precisament aquesta confiança i qualitat del producte la que ofereixen els mercats.
En el bell mig de la Plaça Nova, oficialment el Mercat Municipal Torner, una dona de 78 anys es manté asseguda en una cadira controlant que tot estigui al seu lloc. Quan la Carmeta era jove hi havia gairebé una cinquantena de parades: “per aconseguir-ne una els propietaris demanaven un ull de la cara!” ens explica. Ara la realitat és diferent. En un paisatge desolador els botiguers de tota la vida aguanten com poden mentre van veient que les llums de les parades del costat es van apagant. Malgrat això, en aquest mercat els paradistes també han notat un augment de les vendes aquest any gràcies al confinament que dóna una certa esperança. Encara que no tots ells són massa optimistes amb el futur. Busquen alguna manera de canviar la tendència negativa per aconseguir que es deixin d’apagar llums i evitar la foscor definitiva. Però quina és la solució?
Entre les opcions més viables hi trobem aquesta: supermercats dins dels mercats. Pot semblar una contradicció, una acció suïcida, però des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha optat per aquesta solució en la majoria dels gairebé quaranta mercats de la ciutat. Els paradistes ho veuen amb bons ulls: “un mercat a l’interior atraurà més persones i al final la gent sap valorar el producte fresc” comenta la Carmeta. Aquesta sembla ser una bona forma que els jugui a favor: la qualitat. I, conseqüentment, el preu més elevat, que sembla ser un problema.
A Badalona també s’han decantat per aquesta opció en el Mercat Municipal Pomar-Morera amb l’adjudicació d’un nou supermercat de 400 m2 a l’interior. Segons l’Ajuntament s’hi destinaran prop de 80.000 euros per fer millores en la façana, els espais interiors i en l’enderrocament de parades en desús. Aquesta notícia que es va fer pública a finals del passat mes de febrer va posar en alerta la resta de paradistes que exigeixen mesures similars en els seus respectius mercats.
Per tant, sembla que aquesta contraposició de situar un petit supermercat a l’interior i invertir en el manteniment dels recintes és la millor forma de reactivar un mercat que ha anat a la baixa durant les darreres dècades. És clau saber aprofitar un moment clau on moltes famílies s’han adonat de la possibilitat de fer cuina casolana. En un món on l’alimentació saludable es troba en boca de tots, els mercats han de saber donar als seus productes el valor diferencial de qualitat que tenen respecte als grans supermercats. Badalona ha de redescobrir els seus mercats, crear un clima de confiança entre les noves generacions i els que es troben darrere el taulell.
