Visitem el nou casal d’estiu del Casal dels Infants a Badalona

La pandèmia de la Covid-19 ha provocat un augment de famílies amb risc d’exclusió social. El tancament de diversos sectors de l’economia, així com la inestabilitat laboral dels sectors que han romàs oberts, s’ha traduït, segons un informe de Comissions Obreres, en una pèrdua de més de 200.000 llocs de treball. Es calcula que 112.000 llars han quedat sense cap mena d’ingrés, una xifra que, a mesura que es vagin actualitzant les dades, augmentarà. Davant d’aquest moment d’incertesa, associacions com el Casal dels Infants ajuden a les famílies que més ho necessiten oferint un lloc on portar els seus fills i garantint un espai de confiança pels infants en el qual podran desenvolupar les seves pròpies capacitats mentre realitzen activitats lúdiques. Enguany és la seva primera edició a l’escola Joan Llongueras -al barri de Sant Crist de Can Cabanyes-, i un equip de Revista de Badalona ens hem apropat al centre per parlar amb els membres de l’associació i veure com es treballa.

El Casal dels Infants va començar l’any 1983 al barri del Raval de Barcelona com una iniciativa veïnal per revertir la situació de vulnerabilitat dels infants del barri. Arriba a Badalona l’any 2008, al barri de Sant Roc, per lluitar contra l’abandonament i el fracàs escolar. Posteriorment van ampliar la seva presència a la ciutat amb l’obertura d’un casal a Llefià i aquest 2021 s’han estrenat al barri de Sant Crist gràcies a la implicació de l’Ajuntament, que ha finançat íntegrament el casal. Les administracions públiques també contribueixen al pressupost de les altres seus del casal, tot i que les aportacions de particulars continuen essent majoritàries (un 61% dels recursos provenen de particulars; ja siguin persones, empreses, obres socials o fundacions enfront d’un 39% d’inversió pública, de la qual un 14% prové de la Generalitat i un 12% dels ajuntaments locals).

El casal treballa conjuntament amb els serveis d’integració social de les escoles i els serveis socials locals per a detectar aquelles famílies que tenen risc d’exclusió. Durant el curs es fa un seguiment conjunt de la situació dels infants i se seleccionen 40 alumnes d’educació infantil i primària per oferir-los la possibilitat de participar en el casal d’estiu. La directora de la branca del casal a Badalona, Eva Ledesma, recalca l’elevat grau d’acceptació general de les famílies de l’oferta del casal i l’atribueix a l’estreta tasca que han realitzat amb els agents socials del barri. Tot i això, lamenta que no hi hagi una major inversió perquè les entitats no tenen una estructura prou àmplia per a assumir el volum de necessitats actuals. “Les necessitats de les famílies son complexes” ─afegeix─ “per tant, no té sentit fer canvis d’alumnes setmanals”. Des del casal esperen aprofitar l’estiu per a detectar més necessitats i poder realitzar-ne un seguiment en començar el curs.

El dia a dia és divers i col·laboratiu. El centre d’interès del casal és donar a conèixer la ciutat als menuts a través de sortides i d’activitats de lleure. El dijous 8 de juliol, quan vam anar a visitar les instal·lacions, es va tractar l’origen romà de la ciutat. Un grup va fer una coreografia i un altre va posar en escena una petita representació. Els alumnes tenen molt de pes en la presa de decisions de les activitats. De fet, eren ells mateixos qui escollien els passos de ball i el guió que pensaven representar. Des de l’equip del casal encoratgen aquesta tipologia d’activitats, pensades perquè els alumnes explorin les seves capacitats cognitives.

Lídia Sánchez, educadora que fa tres anys que treballa al casal, remarca que un dels objectius de l’entitat és donar suport als alumnes en el seu creixement personal. “Al principi se’ls ha d’acompanyar tota l’estona” ─explica─ “i a mesura que transcorren els dies esdevenen més autònoms”. Destaca l’assignació de rols com un dels factors clau en l’assoliment de l’autonomia; especialment en els alumnes més grans, que es fan càrrec d’un petit en els trajectes de les sortides. “Passar de ser el petit a ser el gran fomenta un canvi en el comportament dels alumnes, que es mostren disposats a acceptar més responsabilitats”. Però, al cap i a la fi, son nens. I s’equivoquen. És per aquest motiu que cada dia abans d’acabar es troben tots en una rotllana i valoren la jornada. És un espai per a la reflexió que busca fer-los entendre que hi ha comportaments que no son adequats. “Treballem la integració, l’ensenyament i l’educació. És el tipus de casal que més sentit té”, conclou la Lídia.