Diuen alguns psicòlegs i psiquiatres que les ciutats i els pobles tenen caràcter i personalitat i que fins i tot les seves gents tenen unes característiques molt pronunciades, que evidentment donen la seva idiosincràsia a la ciutat o al poble en qüestió.
Els astròlegs diem el mateix i, a vegades, ho especifiquem, segons aquella bonica teoria que la primera psicologia de la humanitat és l’astrologia i segurament també serà l’última.
Poden tenir signe les ciutats i els països?
Doncs, evidentment, i existeix tota una cartografia astrològica que no és res més que una divisió del mapamundi en apartats zodiacals.
Els pobles, com les persones, tenen el signe del moment que els ha vist néixer, i segons aquest origen, són. A vegades es fa molt palpable les característiques zodiacals d’una comarca, d’una illa, d’un territori. Com va dir en Jung, el gran psicòleg de la humanitat: ‘Igual que els grans vins, tenim les característiques de l’any que ens ha vist néixer’ i així, aquesta màxima astrològica, es pot aplicar a tot.
Podríem dir, doncs, que Badalona correspon al signe de Peixos?
Analitzem-ho una mica més sota la llum del saber astrològic i segons unes coordenades territorials ben específiques.
Però no sempre se sap quan va ser fundada una ciutat i, per tant, costa de decidir, quin és el seu signe fundacional. Però, també les característiques de la població ens poden portar a decidir aquest caràcter que té l’antiga Baetulo i que encara es manté en l’actualitat.
Abans que res, veiem que Badalona és una ciutat que viu de cara al mar i això ja ens posiciona la ciutat com a signe d’aigua. I al contrari d’altres llocs que viuen d’esquena al mar, a Badalona sempre s’ha tingut molt en compte a aquesta Mediterrània que evidentment ens dona caràcter. El carrer de la costa i el carrer de Mar són els carrers més emblemàtics de la ciutat i condicionen la mirada dels badalonins i badalonines en la direcció d’un horitzó obert i ben proper. Badalona és també una ciutat oberta, amiga de la comprensió i que es desfà literalment per eixamplar les seves petites fronteres i donar acolliment a qui ve de fora, que a la llarga constitueix l’autèntic badaloní, com molt bé diu un dels nostres historiadors locals, en Joan Rosàs i Reverter.
Badalona neix principalment d’aquella estada o establiment dels romans en el nostre Decumanus principal, en aquells carrers que eren una autèntica cruïlla de bons auguris, on els antics sacrificaven les aus i en treien conclusions.
Allà mateix, en aquest Museu que és molt més que un centre de conservació i resguard del passat, hi trobem unes termes romanes decorades amb ornaments del mar, i a pocs metres d’allà, ja amb nom propi, la Casa dels Dofins, en ple barri de Dalt la Vila.
Si ens enretirem una mica més enllà, en direcció nord-est, a part de trobar-hi novament la Mediterrània, també hi trobem la ‘Cordelería Ribó’, una cordilleria molt important de la ciutat, que també compta amb els peixos com a emblema. Una cordilleria és també un símbol d’aquest signe, ja que les cordes, en un origen, també es fabricaven per abastir els vaixells que anaven a Amèrica i exportar un munt d’aromes destil·lats i aiguardents, que constituïen un dels productes locals. Fins i tot les ‘mansanes’ de cases de la Badalona marinera, amb un passadís ben allargat sense obstacles fins a arribar al badiu i que podia arribar a empalmar amb la casa del davant, no respon més que a aquesta necessitat de fer cordes i tenir espai per a treballar-les. Al costat de les cordes, tot un munt d’aromes destil·lats i aiguardents acabaven trobant el seu lloc en una indústria de begudes, de les quals n’hi ha moltes a la ciutat, i que és també una de les matèries típiques d’aquest signe de Peixos.
I com a mostra important de tot això, un símbol important de la ciutat, el ‘mono’, que no és res més que la marca que en Vicenç Bosch va acabar aportant a la seva beguda d’anís i que va tenir molta repercussió en el món cultural i artístic de l’època.
Per acabar la jugada, també el Pont del Petroli té un component molt del signe, ja que el petroli és un combustible difícil d’extreure que té a veure amb aquest món apart que li agrada a Peixos.
Badalona també ha comptat amb un vaixell de reconegut prestigi, construït a la ciutat a mitjan segle XIX, el Maria Assumpta, un bergantí, com el del pirata d’Espronceda, tristament desaparegut en naufragi, però tot un símbol més del signe.
Entre les seves múltiples virtuts, la seva sensibilitat i les seves ganes d’ajudar als altres, Peixos és també un signe que pot arribar, amb molta més facilitat que els altres signes, al desordre i a la confusió i fins i tot al caos.
I Badalona és també una ciutat desordenada, caòtica quan plou, i que creix sense tenir espai, a on tot hi cap, i no se li diu que no a ningú, vingui del Pakistan o de la Xina.
En els confins mig esborronats i confusos del signe de Peixos no hi ha límits i hi ha espai per a tots, com en aquest mar de la totalitat que és un dels símbols més profunds del signe.
Però, Peixos també té un vessant esotèric i misteriós i, lògicament, Badalona també la té. I sobretot en el segle XIX, moment històric durant el qual agafa més relleu l’espiritisme com a tal, és a dir, com a corrent filosòfica i espiritual. Badalona s’omple, d’amagat, de famílies que es reuneixen al voltant d’una taula rodona i invoquen als morts, i els mèdiums donaven el missatge corresponent, provinent del cel o de la terra, del més enllà o de més a la vora. Però, és clar, ‘l’ocultisme s’oculta a ell mateix’, i si pregunteu sobre el tema, no sempre en trobareu la resposta, que són moltes les famílies que aquesta informació la fan fonedissa. I tot continua sent molt propi d’aquest signe dels Peixos.
Fins i tot un altre dels badalonins que més exportació ha tingut en el món cultural, és Joan Forns, aquest xinès de Badalona que es feia dir ‘Li Xang’ i que va entabanar fins i tot als pobles de la Xina i que va fer d’ambaixador nostre arreu del món. I un mag també ho fa desaparèixer tot, com el número que feia en Li Xang en plena escena, lligat de mans i sense tenir ni temps de respirar. Són aires, novament, que estan sota la influència del signe i Badalona recorda al seu fill il·lustre amb un Festival de Màgia Internacional que té ressò arreu.
Badalona sempre ha tingut múltiples escoles de dansa –el ballet és típic del signe- i ha donat i continua donant molts representants del món de l’espectacle, nascuts en aquestes entitats culturals –com el Círcol, Sant Josep, la Moral, l’Orfeó, L’Oliva, etc. Que han bressolat als actors i a les actrius que després han omplert l’escena catalana de manera tan nombrosa. El Conservatori de la Música, i la música és una altra especialitat del signe, és dels millors de Catalunya i part de l’estranger, i això no és pas cap broma. Tanmateix, el cinema, que és Peixos com a gran somni de tantes i tantes generacions, té aquí, a casa nostra, un dels primers festivals de filmets de Catalunya, amb gairebé cinquanta anys del seu feliç inici.
L’interès per la medicina i tota mena de teràpies també pertanyen a l’últim signe del zodíac i en això Badalona també destaca, ja que l’Hospital de Can Ruti s’ha erigit en tota una referència en el món mèdic, tant en la zona del Maresme com a escala mundial en algunes especialitats més soterrades a nivell social. Com l’esperit de Peixos, sempre una mica al marge.
Badalona és també una ciutat lluitadora, capaç de defensar als marginats, als incapacitats, als afectats per la hipoteca o als pensionistes. Sempre al costat dels oprimits, capaç de passar desapercebuda, però, en el fons, ben present, igualet que els nascuts a finals de febrer i gairebé tot el març.
Per cert, si sou nascuts durant aquest període, Badalona us serà més a fi i comprendreu del tot la mentalitat d’aquesta ciutat tan ‘sui generis’, a l’ombra de la gran urbs, però, sempre al costat dels que ho necessiten.
Si voleu comprendre el que és una ciutat marinera, no en trobareu cap més altra, perquè Badalona, l’antiga Baetulo, és una de les ciutats més importants de la costa catalana que mira profundament a aquest mar que la sustenta i l’omple dels millors continguts: els de la sensibilitat i els d’aquesta visió panoràmica que va ‘més enllà dels burots’, com deia el mestre Gual, o més enllà dels nostres propis nassos. Decididament, Badalona està sota la regència del signe de Peixos.
