La Setmana Santa, per a molta gent, acostuma a marcar el tret de sortida per a començar a gaudir de nou de la platja. Els dies s’allarguen, la calor es fa cada dia més present i les ganes de sol i de mar s’intensifiquen. Així, a finals d’abril o primers de maig, tot i que oficialment la temporada comença més endavant, l’afluència de persones a la platja és notòria, sobretot en caps de setmana.
En aquesta època, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, preparava la platja llaurant la sorra i la fotografia del tractor a la premsa local era un clàssic. Una operació que servia per remoure bé la primera capa i que així els raigs del sol poguessin fer bé la seva funció desinfectant. Aquest any, la foto també ha sortit, però acompanyada d’una notícia que ha passat molt inadvertida. Per primera vegada en molt temps, s’ha hagut d’anul·lar el llaurat perquè, entre altres raons, el tractor no podia accedir a determinats trams a causa de la pèrdua generalitzada de sorra a les platges metropolitanes.
Els temporals de l’hivern sempre s’havien emportat força sorra, que després de mica en mica anava tornant, malgrat que moltes vegades en marxava una mica més de la que arribava de nou. La línia de costa, anava oscil·lant al llarg de l’any, però al final el balanç era negatiu. Darrerament aquests temporals han estat més forts i no només han afectat la platja. El pont del Petroli, construït l’any 1965 i que havia anat resistint els embats dels temporals va quedar bastant malmès amb la llevantada de 2017 i, després de ser reparat, es va tornar a trencar amb el temporal Glòria de gener de 2020. Dos incidents greus en tres anys que ja han fet replantejar si només s’ha de reparar o si també s’ha de modificar per fer-lo més resistent.
I ara, a la primavera, si baixem a la platja, veurem que en molts punts s’ha fet més estreta. I no només això, sinó que les queixalades dels últims temporals com el Filomena han deixat en alguns punts del trencant de les onades uns talussos molt pronunciats que dificultaran tant la neteja com l’accés al mar. A més, han aflorat restes d’antigues edificacions que fa molts anys s’havien enderrocat, però que no es van retirar i havien quedat enterrades a la sorra. El retrocés és lent i inexorable i no és sostenible, tant per motius ambientals com econòmics, plantejar-se l’aportació de sorra any rere any. Tampoc la construcció d’espigons i esculleres ha donat grans resultats i durant els darrers temporals, les platges que millor han resistit a escala del país són aquelles que estaven més naturalitzades.
Tot això fa que la vulnerabilitat d’aquest espai, que és un dels més apreciats i concorreguts de la ciutat, esdevingui cada vegada més evident. L’augment del nivell del mar i l’increment dels fenòmens meteorològics extrems són uns dels efectes del canvi climàtic que ja estem notant. Si no fem res, això es pot accelerar, pel que és urgent actuar i els experts indiquen que la pròxima dècada és clau per, sinó revertir, com a mínim frenar la tendència. La solució, com en molts casos, no està a actuar sobre els efectes posant pedaços, sinó anant a l’arrel i actuant sobre les causes. I això vol dir l’esforç ingent que s’ha de fer a tots nivells, governs, empreses i ciutadania, per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de manera prioritària, alhora que ens preparem per a reduir la nostra vulnerabilitat enfront dels canvis que ja ens afecten. No és fàcil, però és possible.
Desde fa mils d’anys el clima ha anat canviant constantment. Hi va haver una glaciació en la que no es podia viure a la Badalona actual atès el fred que feia. A l’època romana el mar arribava al carrer de la Creu i, abans d’aquesta època, probablement arribava més amunt, potser on està ara l’autopista, només cal veure que els íbers van ocupar el turons més alts de la zona, probablement, perquè fugien del mar.
Per tant, no crec que sigui ni científic ni de sentit comú dir que el clima està canviant per culpa dels gasos d’efecte hivernacle, ja que ni romans ni íbers emetien gasos d’aquests tipus i el clima va canviar sense que ells poguessin fer res per evitar-ho. I, ara, també, el clima continuarà canviant malgrat que es canviïn els hàbits.
Tant el canvi climàtic com la pandèmia són una excusa per fer canvis econòmics que afavoriran algunes empreses que estan finançant tota aquesta història, només cal veure els milions que estan guanyant les empreses farmacèutiques amb el conte de la pandèmia, o les empreses automobilístiques que venen més cotxes gràcies a les prohibicions de circulació dels vehicles més vells.
És interessant i sorprenent que a la senyora que escriu l’article, ex-regidora de Convergència i Unió, li importi tant el canvi climàtic de per sí, quan és conegut que, per aquest partit, el primer és l’economia i guanyar més i més diners. Per no continuar fent mal al planeta, caldria derogar l’economia i tornar a l’època en que l’ésser humà anava sense roba i menjava de la natura. Tot el que es faci que comporti continuar fent diners, encara que sigui amb “sostenibilitat”, no serveix per tornar a tenir un planeta natural.
De moment, aconsello a la senyora que escriu que moderi el seu sou.