Les fundadores principals del projecte “Acollim els nous catalans” són badalonines solidàries i compromeses amb la ciutat de Badalona. L’Assumpta Latorre i la Carme Vilarmau entre d’altres van començar a acollir nous catalans des de l’any 2003. Des de llavors han acollit a moltes de les persones nouvingudes que arriben a Badalona.
La tasca principal d’aquestes professores ha estat l’ensenyament de la llengua. A través d’ella, ensenyen i donen a conèixer la cultura de la ciutat d’acollida a les noves badalonines i badalonins.
L’any 2007 vaig arribar a Badalona, la meva ciutat d’acollida, amb moltes ganes d’aprendre tant com pogués. Des d’aquell moment, aquestes professores voluntàries em van acollir amb els braços oberts. No em van ajudar tant a aprendre el castellà, llengua que ensenyen, sinó que em van introduir en les maneres de fer del meu nou país, de la meva ciutat, dels meus veïns i els seus costums i tradicions. Aquest acolliment i acompanyament han fet que jo ara pugui ser un membre actiu de la meva comunitat.
Un cop vaig assolir una mica de coneixement del castellà, gràcies a elles, vaig tenir accés, als cursos de català de Normalització lingüística.
I gràcies a l’aprenentatge formal de les llengües vaig poder continuar estudiant. Primer, fent un cicle formatiu d’informàtica, mentre aquestes dones voluntàries m’ajudaven a resoldre els dubtes que m’anaven apareixent. Així va ser com vaig poder fer realitat els meus anhels de coneixement.
El 2016 vaig fundar Ponts per la Pau amb l’objectiu que els nous catalans també poguessin aixoplugar-se sota el paraigua de l’associació. El meu objectiu era i és, poder transmetre la munió de valors i possibilitats que hi ha dins de la nostra ciutat als nostres alumnes fent diferents activitats, no tan sols ensenyant-los una llengua sinó acompanyar-los en el procés d’adaptació en una cultura nova. Aquest procediment consta de dues parts: les classes de castellà i els tallers.
Les classes d’espanyol permeten que aquests nous badalonins ens coneguin i que se’ls pugui explicar les possibilitats que tenen, com poder anar als cursos de català o participar en les activitats i els tallers que s’ofereixen. Els tallers interculturals brinden una mica d’acompanyament i també orientació per aconseguir certificats i papers.
Tot això no hauria estat possible sense aquestes professores i professors voluntaris que van fer que jo em sentís molt integrada i estimada dins la meva ciutat d’acollida des d’un bon principi i és per això que per mi és un honor ser ara jo la presidenta de Ponts per la Pau i que a través de l’associació hi hagi altres persones que aconsegueixin els seus somnis i se sentin còmodes dins del que ara ja és la seva ciutat. La funció intercultural de Ponts per la pau es ramifica també a la capital d’Afganistan, Kabul, des d’on treballem per millorar la vida a 31 infants en risc pels estralls de la guerra per donar-los la possibilitat de poder anar escola I aprendre a llegir.
Gràcies d’aquest gest solidari, Ponts per la Pau s’ha convertit en una cadena de transformació social i humana per fer un món més just.
