Paracetamol i tres visites al Museu de Badalona

Us imagineu que la vostra metgessa o metge de capçalera us receptés no només medicina pel
cos, sinó també per l’ànima?
Què passaria si els centres d’atenció primària contribuïssin a millorar el benestar de les persones grans a través de la cultura? O bé, com millorarien els tractaments per als trastorns d’ansietat si no només s’atenguessin a través de la recepta de fàrmacs i l’acompanyament psicològic, sinó que s’hi afegís la perspectiva social i cultural?
Que la pràctica cultural incideix molt positivament sobre la salut de les persones no és una intuïció, sinó una certesa. Recentment l’OMS ha publicat un estudi on recomana incloure l’art i la cultura als sistemes sanitaris. Per citar algunes de les conclusions a les quals les autoritats sanitàries han arribat: escoltar música ajuda a controlar el nivell de glucosa a la sang, ballar proporciona beneficis comprovats en cos i ment, la pintura contribueix a pal·liar els estats depressius.
En relació amb aquest estudi, fa dies que parlem en diversos entorns de debat cultural a Badalona de la importància de la col·laboració intersectorial en un moment tan complex com aquest, en el qual la pandèmia ens ha portat a totes a límits fins ara no imaginats. La prescripció cultural és una d’aquestes possibles línies de treball intersectorial: uneix l’àmbit de la salut i el de la cultura per donar resposta al repte de la salut mental i emocional.
Ja hi ha experiències i proves pilot similars arreu dels països catalans. A la ciutat de València, per exemple, han engegat el programa “Activa-Cultural” per prescriure visites guiades des dels centres d’atenció primària al Museu d’Història, en les quals podran participar persones grans adscrites als diferents centres de salut de la ciutat.
Per trobar un exemple encara més proper, podem posar la mirada sobre el Programa Alzheimer del CCCB, a Barcelona, el qual ja ha complert deu anys i ofereix un programa específic d’activitats per a persones amb malaltia d’Alzheimer i els seus éssers estimats propers. Aquesta dècada d’experiències ha permès demostrar l’impacte positiu del programa en el benestar cognitiu i emocional de les participants, però també de les persones que formen part del seu entorn de cures.
A Badalona el sistema sanitari és fort, funciona, és referent per a molts altres municipis. Contemplar la possibilitat d’engegar un projecte de prescripció cultural des dels centres d’atenció primària implica no només atendre a una necessitat derivada de la pandèmia
(l’augment de trastorns en l’àmbit de la salut mental derivats de l’aïllament, la soledat, les restriccions, la crisi sanitària, econòmica i social), també la possibilitat de ser innovadores i referents per a molts altres territoris que volen posar la cultura al servei dels reptes socials.
Tenim les eines, les professionals, les referències, el coneixement. Només ens manca la valentia per començar a treballar-hi.
Així doncs… quan ens hi posem?