Sempre he pensat que els dies internacionals -n’hi ha un cada dia de l’any- només serveixen com a accions de màrqueting. De fet, els “dies de…” sempre estan lligats a coses que li manquen a la societat, que estan infravalorades, que són problemes gairebé invisibles. No hi ha una “dia de l’home”, per exemple, perquè l’home (en el sentit de gènere) no el necessita. En canvi, sí que hi ha una Dia Internacional de la Dona, avui, 8 de març. És un dia que serveix perquè uns quants homes facin boniques declaracions d’intencions i perquè les dones es reivindiquin. Tot es tenyeix de morat i qui dia passa any empeny.
No és això el que li cal a la nostra societat. Necessitem dones en llocs de responsabilitat, que puguin prendre decisions i que puguin conduir la societat guiades pels valors de la intel·ligència emocional de les dones. No ho tenim. I Badalona n’és un bon exemple. Quantes dones amb capacitat real d’influència hi ha a Badalona? No dubto que n’hi ha moltes; ara bé, quantes poden exercir aquesta capacitat de canviar la ciutat? Des de l’esfera pública hi ha les regidores de Badalona, però la seva capacitat, no ens enganyem, com la dels seus companys masculins, és limitada. En l’àmbit privat hi ha dones molt interessants, amb un bon discurs i una capacitat emprenedora important, però es mantenen en el terreny de l’ombra. Per què? Perquè Badalona no disposa de cap espai on la iniciativa privada (així, en general) pugui expressar-se públicament.
Badalona és una ciutat endormiscada. I no té res a veure que estiguem a prop de Barcelona. Això és només una excusa més que fan servir totes aquelles persones que es neguen a admetre que el problema som nosaltres mateixos, que no ens estimem ni ens valorem. Ahir, una dona amb molt de talent i bona coneixedora de la ciutat, em donava idees per telèfon sobre persones a les quals podríem entrevistar a la Revista. Uns dies abans em vaig reunir amb una altra amb una vitalitat increïble, i amb moltes ganes de contribuir a activar els motors de Badalona. Aquestes deus dones són només una mostra de l’extraordinari talent que amaga la ciutat, però que no explota.
Cada cop és més evident que haurem de crear un fòrum on les dones i homes d’aquesta ciutat que volen que Badalona faci un salt endavant puguin abocar el seu coneixement, idees i talent. Un espai digital o presencial, o mixt. Resignar-se no és una opció. En aquests moments, hi ha una gran partida en joc a l’àrea metropolitana i a Catalunya en l’àmbit urbanístic i econòmic. Una partida que marcarà el nostre futur i el dels joves que ens succeiran. Badalona ha d’assumir el lideratge d’una co-capitalitat regional dins aquesta Barcelona que engloba, com a mínim, el Barcelonès, els Vallesos, el Maresme i el Baix Llobregat. Si els polítics no ho saben o no volen fer que governin la menudalla, però la societat civil i l’empresariat ha d’empènyer per generar aquest impuls d’una regió metropolitana que impulsi Catalunya en el marc d’un espai transnacional de l’Europa del sud-est.
I si algú es pregunta que té això a veure amb el Dia de la Dona, la resposta és: tot. Necessitem dones amb veu i amb capacitat, que substitueixin els homes i renovin estructures velles de poder; i si aquestes no es poden reconvertir, n’haurem de crear de noves. És una gran notícia que justament avui s’hagi produït el relleu a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, i per primer cop una dona tingui la presidència. Les victòries que necessitem són aquestes. La resta és folclore.
