Les muntanyes de Badalona tenen nom propi

Fruit dels diversos confinaments (comarcals i municipals) dels darrers mesos, la Serralada de Marina ha esdevingut un dels pols de lleure de la ciutat. Cada vegada són més les badalonines i els badalonins que aprofiten aquestes muntanyes per anar-hi a passejar o a fer esport. Uns turons que tenen nom propi i que, sovint, són desconeguts.

Conèixer la toponímia, que sovint està íntimament lligada amb la història, fa possible que puguem comunicar-nos correctament i fa aflorar aquell sentiment de poble que de vegades tanta falta fa. És, al cap i a la fi, una manera de conèixer el territori, de fer-nos-el nostre i d’estimar-lo. És per això que és important conservar els noms que reben els diversos turons i colls de Badalona, difondre’ls i sobretot fer-los servir.

De ben segur que les persones que sovintegen la zona rural de Badalona es deuen haver fixat que hi ha una torre de vigilància forestal al capdamunt d’un turó. Aquest cim és la Coscollada de n’Amigó. Amb els seus 466 metres d’altitud, es tracta del turó més alt del municipi i del punt culminant de les Muntanyes de n’Amigó. És un mirador privilegiat, i és que en dies clars hi ha unes vistes immillorables del Pla de Barcelona, dels Vallesos i, fins i tot, del Pirineu oriental. Es poden arribar a veure cims tan arrelats a la cultura excursionista del país com el Puigmal, el Bastiments, el Canigó o el Carlit.

Cap a l’oest, a l’altre costat del coll de Lliçà, hi ha el turó del Pi Candeler (462 m). És el segon cim més alt de Badalona. Rere seu hi ha el Poblat Ibèric de les Maleses, a cavall de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Des d’aquí i resseguint la pedrera de la Vallençana s’estén la Serra de la Malesa, que separa Badalona de la vall on hi ha Sant Pere de Reixac.

Al sud del collet de la Vallençana (per on passa la carretera de Canyet a Montcada) s’estén el Serrat de les Ermites. Es tracta d’un conjunt de turons d’una altitud molt més modesta en els quals hi ha les ermites de Sant Onofre (266 m) i de Sant Climent (263 m).

Encara més cap al sud trobem la Serra de Mosques d’Ase, que és travessada pel túnel de la Pallaresa de l’autopista B-20. El turó de l’Espiral (128 m), el turó de Can Butinyà (130 m) i el Puig d’en Grau (130 m) dibuixen el límit entre Badalona i el municipi veí de Santa Coloma de Gramenet.

La Serra d’en Mena, que és paral·lela a la de Mosques d’Ase, actualment es troba totalment integrada dins de la trama urbana de Badalona i de Santa Coloma. Aquesta és la raó per la qual força carrers dels barris de Lloreda, Nova Lloreda, Puigfred, Sistrells, la Salut i Sant Joan i Sant Antoni de Llefià tenen un pendent tan marcat. El punt més alt és el Puigfred (80 m), si bé el turó més conegut d’aquesta serra és el d’en Caritg (71 m).

A l’altre costat de la ciutat hi trobem una darrera serra, que conformen el turó d’en Sariol (170 m), al vessant del qual hi ha el cementiri nou o de Sant Pere, el turó d’en Joan de les Dents (122 m) i el turó de l’Orella (102 m). Aquesta serra va patir canvis destacables pel que fa a la seva morfologia durant el segle XX en haver-hi situat un abocador. Fa una dècada, però, es va reconvertir en el que avui dia és el Parc de la Mediterrània i que fa de límit entre Badalona i Montgat.

Fora de les principals serres, hi ha diversos turons que tenen la funció d’actuar de divisòria d’aigües de les diverses rieres que neixen a la Serralada de Marina i discorren cap al mar. És el cas del turó de Montigalà (antigament conegut com a Mont Aguilar), el turó d’en Boscà, el turó de l’Enric (al barri de la Morera), el turó d’en Rosés (a Bufalà), el Puig Melitó (a Sant Crist de Can Cabanyes) i el turó de les Guixeres.

Tot aquest reguitzell de muntanyes conformen el paisatge del nostre dia a dia. A partir d’ara, de ben segur que us sonarà estrany quan algú  us parli de “la torre de vigia” per a referir-se al turó més alt de Badalona, la Coscollada de n’Amigó.

En aquest mapa hi podreu trobar els diferents turons i colls del terme municipal de Badalona.