La família Garcia de Badalona, mare i tres fills, i amb una renda mínima garantida, devia 1.400 euros a Endesa. Estava a la llista de morosos. Pensava que si durant un temps no la trucaven, era pel fet que se n’havien oblidat. Però sempre tornaven a trucar amb amenaces de talls de llum. Una angoixa que ara ha acabat.
S’ha trigat quatre anys a arribar a un acord entre la Generalitat i Endesa per condonar el deute de pobresa energètica de més de 35.500 famílies vulnerables, però aquests quatre anys de dura negociació amb una empresa elèctrica per fi han donat els seus fruits i permetran a totes aquestes famílies respirar. No hauran de retornar els diners amb recàrrec de les factures impagades ni tampoc hauran d’anar als tribunals ni se’ls embargaran els comptes. És una fita històrica que alleuja moltes famílies, també de Badalona, que han vist com l’impagament de la llum, perquè no arribaven a finals de mes, els ha portat conseqüències com ara reiterats talls de llum de les companyies a piseries senceres que no abonaven les factures.
Han estat quatre anys d’estira-i-arronsa amb Endesa que finalment perdona el deute i pagarà en un futur el 50% que generin les famílies vulnerables. La resta ho assumiran les administracions. Acord al qual s’espera que s’hi afegeixin altres companyies, però que posa un gra de sorra al fonament del qual ha de ser el repartiment equitatiu de la riquesa. Pressió política i civil han servit perquè això sigui així. I aquí un reconeixement al govern d’aleshores a Badalona, que des del 2017 amb Dolors Sabater al capdavant va lluitar perquè Badalona juntament amb altres municipis de l’àrea metropolitana es plantessin davant les companyies elèctriques per tal que assumissin la seva part de responsabilitat i de retorn a la societat, sobretot quan han tingut beneficis sostinguts en el temps. I és que trasllado només una dada que no ha de passar desapercebuda: Endesa ha tancat el 2020 multiplicant per 8 els seus beneficis. Uns beneficis, fruit, en bona part del confinament a casa dels milions de famílies durant la pandèmia.
A l’administració se li ha d’exigir sempre el màxim. Gestiona els recursos de tots i li hem de demanar que ho faci bé, de forma justa i transparent, i criticar-la també quan ho fa malament. I si bé és cert que hi ha un caràcter inherent a no valorar prou la res publica (allò públic), quan les coses es fan bé, s’ha de reconèixer, perquè també és un exercici de societat madura.
