No seré jo qui discuteixi que l’esport hegemònic a Badalona és, i serà, el basquetbol. Déu me’n guardi. Sí que diré, però, que aquí també es juga a futbol. I molt. I que abans que cistelles hi va haver porteries: el club de futbol que porta el nom de la ciutat va néixer tres dècades abans que el club de bàsquet que omple d’orgull la ciutat. Sí, els èxits esportius dels uns i dels altres són incomparables, però el futbol també existeix.
Dit això, em ve de gust reivindicar els futbolistes nascuts a Badalona. N’hi ha uns quants i sempre m’ha fet l’efecte que no tots han tingut el reconeixement que mereixien entre els badalonins. Em venen al cap Jaume Sabaté -vuit temporades a primera divisió, amb l’Espanyol i el Betis, on va guanyar una copa-; Tente Sánchez -campió d’una lliga, dues Recopes i tres copes després d’una dècada en el FC Barcelona-; Luis García -fet a la Masia i campió d’Europa amb el Liverpool-; Antoni Pinilla -deu temporades a primera, dues en el Barça, on va guanyar lliga i copa-; i Xavi Aguado – campió de dues copes i una Recopa amb el Saragossa-.
També altres que, potser, no han guanyat tants títols, però han estat igualment futbolistes de primer nivell, com ara Cándido Viana, Antonio Garcia ‘Rusky’, Joaquín Valerio, David Prats i Jordi Ferrón. El més antic que he trobat és Josep Cristià, nascut el 25 de maig de 1908. Va jugar quatre temporades a primera, entre 1931 i 1935, amb l’Espanyol i tres a segona, amb el CF Badalona. Va morir jove, amb només trenta-cinc anys, en plena postguerra. Hi ha també una bona colla de badalonins que van defensar la samarreta escapulada durant els anys daurats en què l’equip de la ciutat competia en la segona categoria estatal, com ara Santiago Schilt, Emili Gámiz, Diego Torrents i Jordi Gasull. Ben segur que els seus noms ressonaran al cap d’alguns dels lectors més veterans.
I n’hi ha d’actuals, per descomptat. Perquè la ciutat, i els seus clubs de futbol, continuen donant bons fruits. És el cas de Sergi Palencia (Barça B, Girondins, St. Etienne, Leganés); Sergio Gómez (Barça B, Borussia Dortmund, Osca); Marc Gual (Saragossa, Girona, Real Madrid Castilla, Alcorcón); Carlos Clerc (Sabadell, Girona, Osasuna, Llevant); i Álvaro Vázquez (Espanyol, Getafe, Swansea, Saragossa, Sporting)… Altres, com Carlos Albarrán i Robert Simón (tots dos al Nàstic, després de fer història en el Badalona), encara no han arribat a l’elit, però mereixen igual consideració. El futbol i Badalona, Badalona i els seus futbolistes.
