Badalona ha estat tradicionalment una vila de pescadors. Malgrat que durant les darreres dècades aquest ofici al nostre municipi ha minvat de manera més que notable, la relació de la societat amb el mar no ha desaparegut, sinó que ha canviat. Amb el pas del temps, les platges de la ciutat han esdevingut un espai de lleure on milers de persones gaudeixen del sol i de l’aigua. Si justament sou dels que us agrada passar el dia a tocar de mar, de ben segur que us deveu haver fixat que durant les tardes hi sol fer vent, una brisa que, de vegades, obliga a col·locar objectes de pes als extrems de la tovallola per evitar que se l’endugui volant.
El Doctor Eduard Fontserè, qui fou el primer director del Servei Meteorològic de Catalunya (enguany es commemora el centenari de la seva creació), va elaborar diverses publicacions que encara ara són un referent en la meteorologia al nostre país. Una d’aquestes, de l’any 1917, analitza amb molt de detall les característiques d’aquest vent diürn que neix a la costa, la marinada. El seu origen no és altre que el contrast de temperatura que hi ha entre terra endins i mar enfora. Mentre que a l’estiu és habitual que a l’interior se superin els 30 o 35 °C durant les hores centrals del dia, l’aigua del mar i l’aire que hi està en contacte amb prou feines arriba als 26 o 27 °C. Precisament, aquest aire més càlid (i més lleuger) de l’interior és reemplaçat per l’aire més fresc i humit que entra de mar cap a terra. D’aquesta manera, la Mediterrània actua com un regulador de la temperatura.
Arran de platja la marinada acostuma a començar a bufar a mig matí, normalment entre quarts de deu i les onze. Fins llavors, el vent sol a ser fluix i bufa de l’interior cap a la costa, alhora que la mar sembla una bassa d’oli. Des de l’albada, la temperatura tendeix a pujar i, de fet, és habitual que la màxima del dia als barris més propers a la platja s’assoleixi just abans d’entrar la brisa. A partir d’aquest moment, l’ascens de la temperatura queda frenat i la humitat relativa puja de manera sobtada, tal com es pot veure a la gràfica d’exemple corresponent al dia 16 de juliol de 2019. Això provoca que s’accentuï la sensació de xafogor.
barri del Centre de Badalona el dia 16 de juliol de 2019.
Amb el pas de les hores aquest vent de sud es va endinsant cap a l’interior i acostuma a arribar a tots els barris de la ciutat abans del migdia, també els de la zona de muntanya com per exemple Canyet, Pomar de Dalt o Bonavista. Amb el reforçament de la brisa, que pot bufar amb cops de 30 o 40 km/h, l’onatge va en augment. És per aquesta raó que habitualment la mar està força remenada entre mitja tarda i el vespre, amb onades que poden superar el mig metre d’alçada. Un cop la marinada deixa de bufar ja entrat el vespre, de mica en mica la mar es torna a encalmar.
Aquest patró es repeteix la immensa majoria dels dies d’estiu, però també de finals de primavera i de principis de tardor. Gràcies a això, són poques les jornades en els quals el termòmetre s’enfila per sobre de la marca dels 30 °C als barris costaners de la ciutat. En aquest sentit, els dies més calorosos de l’estiu a Badalona solen ser aquells en els quals s’endarrereix l’entrada de la marinada o bé aquells en els quals directament és substituïda pel vent de ponent, que és ressec i càlid a casa nostra.
