Això és el que envolta el cas de Marcel Vivet que segons la sentència (5 anys de presó) , i sense imatges com a prova assegura que hauria agredit un policia durant la protesta Holi contra la manifestació del sindicat policial JUSAPOL. Des del punt de vista de la justícia, no és una sentència justa sinó desproporcionada. Però per més que la justícia ja ens tingui acostumats a dictar sentències injustes, no vol dir que no s’hagi d’alçar la veu. Vam veure fa uns dies com un jutge no en va tenir prou amb un informe de vulnerabilitat dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona per desnonar en Segundo. Les conseqüències més que sabudes: es va llençar des del pis d’on anava a ser desnonant.
I ara, en aquest cas, el jutge en té prou amb la paraula d’un mosso, recordem que no hi ha imatges ni cap altre testimoni, per avalar la suposada agressió d’en Marcel. Una manifestació pels carrers de Badalona de suport i una declaració dels grups majoritaris de la cambra en solidaritat amb un jove que malgrat recorri la sentència, de moment, ha d’afrontar una condemna de cinc anys que comporta entrar a presó.
I aquí quin és el paper de la Generalitat? S’ha posat al costat de la fiscalia i quan l’exconseller Sàmper va intentar intercedir per rebaixar les acusacions, el cos de Mossos va tancar files i s’hi va negar. Veurem doncs la conselleria d’Interior, ara en mans d’Esquerra i liderada per Joan Ignasi Elena, quin paper juga a partir d’ara perquè hi ha més casos com el d’en Marcel, un jove, militant de la CUP, que ara n’afronta les conseqüències i que reclama l’absolució. I tot plegat, posa el focus a l’acord que la CUP i Esquerra van signar per donar suport al govern de Pere Aragonès. El text recull el compromís per ‘’ la retirada de les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques(…) A les actuacions actuals i futures, la personació de la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades, si s’escau, i es centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus’’, fet que en el cas d’en Marcel, no ha tingut traducció en la realitat. Aquesta doncs, és ara una pedra a la sabata que posa a prova la confiança de la CUP amb el govern d’Esquerra i Junts, que en públic han fet equilibris estranys i han callat.
