Mil vegades hem sentit, a molts llocs i també aquí, a casa nostra, manifestacions de rebuig envers la “ciutat dormitori”.
La ciutat és sinònim de diversitat, de tenir mil facetes, de recollir moltes funcions. Aleshores, una ciutat-dormitori és una ciutat empobrida, sense diversitat: té molts habitatges, però no hi ha prou feina per als seus habitants; segurament té botigues, però si busques algunes coses no les hi pots trobar, has d’anar a comprar-les a un altre lloc; tampoc ofereix determinats serveis de nivells superiors, i si els vols també has d’anar-los a buscar a fora (és el cas de l’ensenyament universitari, per exemple; o de l’atenció hospitalària per tractar certes malalties, per posar un altre cas; l’oferta cultural pot ser mínima; etc.).
Badalona té un hospital de primer nivell, Can Ruti, però anar a la Universitat –i a determinades escoles professionals– vol dir anar a Barcelona. A l’hora de treballar, el més probable és que calgui agafar el cotxe, l’autobús, el metro o el tren per anar a Barcelona, al Baix Llobregat, o a les comarques vallesanes. De lluny, no hi ha feina per a tothom.
Posem una dada: un bon indicador d’aquesta mobilitat forçosa és el trànsit privat de vehicles que cada dia s’incorpora a l’autopista des de Badalona en direcció Barcelona: segons dades que trec d’un estudi de la Generalitat (2019), i sense comptar el tràfic de pas –és a dir, els que vénen del Maresme i no s’aturen a la ciutat–, els vehicles amb origen a Badalona i que surten diàriament per l’autopista en direcció a Barcelona són 91.000. Això només seria el trànsit en vehicle privat (si bé en part correspondria a transport de mercaderies): cal afegir en aquests moviments els que es fan en transport públic. Tot plegat un munt de gent que ha d’anar a treballar, a l’escola o a la universitat, al cine o a un determinat fet cultural, etc. fora de Badalona.
Per tant, hem de dir que Badalona és una ciutat residencial, un lloc on bàsicament es ve a dormir, una ciutat-dormitori. No és un tòpic, ni un fantasma, és la realitat.
El problema no és només resoldre aquesta mobilitat, encara que també. És un problema d’urbanisme, de desequilibri entre habitatge i ocupació; entre residència i determinats serveis. L’urbanisme badaloní permet construir cada vegada més i més habitatges, i, en canvi, ha anat perdent més i més indústries, o altres activitats econòmiques. Badalona és una ciutat desequilibrada.
Això en un moment en què a moltes ciutats europees està circulant un nou paradigma: “la ciutat dels 15 minuts”, aquella on pots fer totes les funcions bàsiques (viure, treballar, consumir, gaudir del temps lliure) en un entorn reduït en el qual es pot circular a peu, o en bici o patinet. Aquesta proposta solucionaria alguns problemes “irresolubles”, com ara una demanda creixent de mobilitat, uns carrers insuficients, una contaminació que està vorejant el límit, etc. Però el que és fonamental és que “la ciutat dels 15 minuts” permetria reduir el temps invertit en el viatge d’anada i tornada del treball, augmentaria el temps lliure disponible. Quan es triga en el viatge a la feina? Mitja hora, tres quarts, una hora, més? Tot aquest temps sense sentit vital podria veure’s reduït en benefici de la vida de les persones.
És evident que a Badalona hem fet tard, “la ciutat dels 15 minuts” ens queda lluny i possiblement ni els lectors ni jo mateix no ho veurem mai. Però podem fer passes, si no per a revertir la situació, almenys per no agreujar-la, o no agreujar-la més…
Podem? Sí, podrem si limitem la reconversió d’indústries obsoletes en habitatges, en comptes de reconvertir-les en àrees d’indústries avançades, o en seus d’activitats econòmiques modernes. Sí, si les administracions públiques abandonen el recurs fàcil a permetre més edificació per cobrir despeses que haurien de ser a càrrec dels pressupostos públics (aquests dies hem pogut sentir a TV Badalona com es modificarà el planejament del Sant Crist per fer nous habitatges de fins a 7 plantes d’alçària per tal de ressituar els habitatges afectats per la construcció de la calçada lateral de l’autopista en aquest lloc!).
Si no fem res, Badalona serà cada vegada més una ciutat-dormitori. I cada vegada serà més desequilibrada, més incòmoda i més empobrida.
