La casa per a Pau Rodon

Després de tres setmanes, durant les quals hem fet un cicle complet de ressenyar una casa, una fàbrica i una botiga de Joan Amigó i Barriga, avui tornem a una fixar-nos en una residència particular. De fet, encara que a primera vista pot passar desapercebuda i assemblar-se a les seves veïnes, estem parlant d’una de les cases més originals de l’arquitecte Amigó. Es tracta de la casa per a Pau Rodon i Amigó, també conegut com el “senyor Teixits”.

Aquesta casa, utilitzada com a residència familiar, va ser encarregada a Joan Amigó l’any 1905, que va ser construïda al núm. 18 del carrer del Museu, un carrer que, per cert, va rebre aquest nom el 1897 a l’espera que s’hi instal·lés un museu-biblioteca planificat anys enrere, però que, finalment i per desgràcia, no va arribar a veure mai la llum.

Va pertànyer a Pau Rodon i Amigó (Badalona, 1870-1950), un tècnic i professor de teoria i pràctica tèxtil industrial, que, com és evident, estava emparentat amb Joan Amigó. Llicenciat el 1886 a l’Escola Provincial d’Arts i Oficis de Barcelona, immediatament va entrar a treballar a diverses fàbriques tèxtils, inclosa la coneguda Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, que van permetre-li aprofundir en el coneixement dels teixits i despertar la seva faceta pedagògica. Per aquesta raó, el 1906 va crear Cataluña Textil, revista on sortien reflectides les darreres novetats sobre el sector tèxtil, la qual va estar molt ben considerada i va assolir fama mundial, cosa que s’explica que es publiqués fins a 1937. Val a dir que també en publicà d’altres, però no van tenir una vida tan llarga. A més d’altres obres, que van omplir buits existents en aquesta matèria, tot i que no van tenir tot el ressò a Espanya que podrien haver tingut a altres països europeus.

Pel que fa al mestratge, a finals de segle XIX ja havia començat a impartir cursos de teoria tèxtil i, finalment, el mateix any 1906 va fundar l’Escola de Teixits, que ben aviat va agafar una forta embranzida i va ser instal·lada el 1908 en un local davant de casa seva, al mateix carrer del Museu. La premsa va qualificar aquella escola de “modèlica” i va continuar creixent els anys següents. S’hi van incorporar els fills de Pau Rodon: Camil (1893-1971) i Àngela (Badalona, 1901-1988), que va ser la primera dona d’Espanya a obtenir el títol de teòrica de teixits; tots dos acabarien succeint al seu pare en la direcció de les revistes i en la gestió de l’escola. En tot cas, la seva escola no va ser l’únic lloc on va ensenyar, sinó que Rodon va ser professor de teoria tèxtil a Foment del Treball Nacional, a la Casa de la Caritat i, des de 1920, a l’Escola d’Arts i Oficis de Badalona, on va fer amistat amb Pompeu Fabra. Cal destacar que Rodon, a casa seva, també va reunir una biblioteca molt voluminosa, de les més importants d’Europa -ampliada pels seus fills-. El 1990 aquest fons bibliogràfic, junt amb la documentació personal de la família, van incorporar-se a l’Arxiu Històric de la ciutat.

Es tracta d’una casa de cos entre mitgeres composta de planta baixa, pis i un  terrat a dalt de tot. Com hem dit anteriorment, aquesta casa, malgrat partir d’una estructura tradicional, incorpora tot un conjunt decoratiu en forja -dissenyat especialment per a Pau Rodon-, que no trobem en cap altra casa de Badalona. L’acabament de les obertures de la façana en angle, transforma els mètodes tradicionals, com els arquitraus, els arcs de mig punt o altres variants. Potser el més original són els tendals enreixats que coronen les obertures del balcó del primer pis. Les dues graelles metàl·liques, amb filaments entrecreuats -de les quals actualment podem veure que pengen alguns testos de plantes-, recorden, precisament, a la vista en detall d’una trama de filaments dels teixits. Potser estaven pensades per a plantes enfiladisses, com l’heura.

Les mateixes angulositats i elements metàl·lics rectilinis els trobem a la porta principal i en les balconades. Destaca que, tant a la porta com a la finestra de la planta baixa, trobem dos angles que semblen formar una fletxa. Fins i tot en el coronament de la façana s’hi observa una reixa en acabament angular, en el qual les dues arestes de l’angle haurien de trobar el seu vèrtex al bell mig de l’edifici.

Als dos pisos, entre les dues obertures, hi ha dos elements de forma romboide en relleu. A la planta baixa, en lloc de trobar les inicials del propietari, trobem l’escut de Sant Jordi com únic component decoratiu, element molt comú en el modernisme com a símbol de catalanitat. Per exemple, també trobem un mosaic de Sant Jordi en la casa de les Punxes de Josep Puig i Cadafalch a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Qui sap si al rombe del primer pis no hi havia representades les quatre barres de l’escut de Catalunya, desaparegudes potser durant el període franquista.

Com altres obres de Joan Amigó, la casa per a Pau Rodon està inclosa en el catàleg de patrimoni de la ciutat des de 1984 i gràcies a això, avui en dia, conserva el seu aspecte exterior.

Bibliografia

• Abras, Margarida; Carreras, Montserrat. “Pau Rodon i Amigó”. Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 3, 1992, p. 39-50.
• Bargalló, Antoni; Bargalló, Montserrat; Carreras, Montserrat. “La biblioteca i l’arxiu de Pau Rodon i Amigó”. Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 17, 2006, p. 109-120.
• Bargalló, Montserrat. “Pau Rodon i Amigó o senyor Teixits” Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 15, p. 27-42.