La temporada de la Penya, ara per ara, em sembla excel·lent. Esportivament s’estan complint tots els objectius fixats a l’estiu: ser a la copa, fer un pas més a l’Eurocup -s’ha passat del Top16 als quarts de final- i està consolidat en posicions de play-off.
Quan les coses van malament moltes vegades la víctima és l’entrenador. I quan van bé entenc que també hauria de ser, en part, pel tècnic. Però no sempre és així. Aquest curs Carles Duran ha rebut crítiques. Per mi injustificades basant-se únicament en una qüestió: que l’equip ha rebut molts punts. Però sense voler ser l’advocat del diable m’agradaria fer cinc punts:
1. No tenim memòria: és un professional, estic d’acord, però no hem d’oblidar que va agafar la Penya quan estava enfonsat al pou el febrer del 2018 i va ser capaç de salvar-lo i segurament evitar la desaparició del club. Si hagués baixat hauria passat a la història en negatiu.
2. No és fàcil tenir un entrenador amb l’ADN Penya. I que ho faci públic, que en faci bandera, cosa que li pot tancar alguna porta en el futur. Implicat al màxim amb el segell Joventut. Són importants els resultats, però crec que té molt més mèrit haver-los aconseguit amb més de la meitat de la gent de casa (7 són del planter).
3. Una cosa són les paraules i l’altre són els fets. És indubtable que Duran ha portat a terme el que ha defensat d’ençà que estava al bàsquet base de la Penya, fins quan estava en el vinculat, el Prat: confiança cega amb el planter. Aquest curs estem veient que a la plantilla del primer equip hi ha Bassas, Zagars, Ventura, Ribas, Dimitrijevic, López-Arostegui, Parra, Parrado i, fins i tot, m’atreviria a dir que Birgander. Més de la meitat de la plantilla són de la casa. I a Busquets se l’ha cedit a Girona per créixer, on ho ha estat fent brillant, en lloc de tenir-lo a qui sense protagonisme. Això no és gens fàcil. Gens. I, a més, fer-ho amb dos jugadors com Dimitrijevic i López-Arostegui que s’han convertit en jugadors top a la lliga.
4. A l’Eurocup, abans de disputar el TOP8, la Penya ha estat el segon millor equip en balanç de victòries i derrotes (12-4) només superada per la Virtus Bolonya (16-0). I de les quatre derrotes, dues van ser enmig de la covid contra el Bashesehir turc i a la pista del Partizan de Belgrad.
5. I per últim, no hem d’oblidar i, crec que és molt important, no deixar-se enlluernar per l’arribada de jugadors com Tomic o Ribas. La Penya té 5 milions d’euros de pressupost. Per tot el club, no pel primer equip. L’Unicaja, per exemple, en té 10 només pel primer equip. Aquí el mèrit és compartit entre Carles Duran i el director tècnic Jordi Martí que porta anys fent equilibris per tenir un bon equip amb un pressupost que no està al nivell dels grans de l’ACB.
La Penya va perdre dimarts, a Itàlia, el primer partit de l’eliminatòria dels quarts de final d’Eurocup, però l’equip va competir fins al final. Demà torna a l’Olímpic amb la il·lusió de poder guanyar a la gran favorita al títol, la Virtus Bolonya. A Itàlia, a Carles Duran, els de la Penya haurien de dir-li Uno di noi. Traduït: un dels nostres
