El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la Vall de Betlem, al terme municipal de Badalona, cada vegada va essent més conegut i visitat. Les recents recerques històriques i artístiques, avalen que és el monument més important del Barcelonès Nord, amb una trajectòria de més de sis-cents anys d’història. Un focus d’espiritualitat i de cultura que continua viu. No obstant això, en aquest temps de pandèmia, el Monestir viu també uns condicionants preocupants, que l’opinió pública no pot desconèixer.
D’una banda, a mitjans d’octubre de 2020, el Parc de la Serralada, a instància de les administracions locals, va tancar amb cadenes els camins d’accés al Monestir, des de Badalona i des de Santa Coloma de Gramenet i va prohibir la circulació a vehicles motoritzats, no autoritzats. Avui en dia, és constatable que les mesures, justificades per l’actual crisi sanitària que a tots preocupa, lamentablement no han aconseguit els objectius proposats. La concentració de vianants, moltes vegades amb gossos, i de ciclistes, sobretot en cap de setmana, ha estat i és tan alta, que el mateix Parc es va veure obligat a posar uns rètols on es llegeix: “Al Parc, sí, però amb civisme”. En temps de restriccions, s’entén el desig dels ciutadans d’entrar en contacte amb la natura, de respirar aire pur, de passejar i de córrer, però és palès que no s’acaben de respectar les normes: els ciclistes, confiats que no trobaran vehicles motoritzats, sovint circulen a una velocitat més alta de la permesa amb el risc -comprovat- d’envestir persones i animals i, també, de fer-se mal a ells mateixos, hi ha vianants que no respecten la natura, a banda d’algunes motos que, vulnerant la prohibició, continuen practicant trial. I el cas preocupant dels qui transiten o es reuneixen a l’entorn més enllà de les 10 de la nit, vulnerant el toc de queda. Els pocs vehicles autoritzats han de circular a gran lentitud i exposar-se als insults d’alguns ciclistes i vianants, malgrat portar els corresponents rètols que indiquen que són residents, feligresos, voluntaris o treballadors del Monestir o de les entitats de l’entorn immediat (cooperatives Conreu Sereny i La Sargantana).
En aquests quatre mesos, hi ha hagut ben a prop de la Murtra diversos accidents i, lamentablement, l’assistència a les persones accidentades s’ha vist dificultada per l’existència d’aquestes cadenes. En diverses ocasions, ha calgut l’ajut dels mateixos residents del Monestir. Tot plegat pot ser resultat de certa incúria històrica per part de les administracions envers Sant Jeroni de la Murtra, els seus accessos i el seu entorn, encara agreujada en aquest temps crític. És cert que el Consorci del Parc de la Serralada de Marina ha fet i fa un gran servei en la neteja i sensibilització de l’entorn, però en aquest moment, la seva actuació es mostra clarament insuficient. Cal dotar-lo de més recursos i competències.
Amb tot, creiem que la solució és relativament senzilla: mantenint la restricció als vehicles motoritzats, ja prou senyalitzada, intensificar la vigilància de la guàrdia urbana i/o dels mossos i dels guardes forestals de l’entorn, especialment en cap de setmana.
D’altra banda, el Monestir, adaptant-se als protocols sanitaris, ha hagut de restringir el nombre de persones que habitualment i des de fa cinquanta anys, s’hi retiren per practicar la solitud i el silenci. Entre setmana, continuen les visites lliures, cada dia, de dimarts a dissabte de 10 a 13 h. Els diumenges, però, les visites han de ser concertades. Residents i voluntaris han de baixar a obrir i tancar la cadena per permetre l’accés als feligresos que volen participar en el culte dominical i, també alguns visitants que, per la seva edat o limitacions físiques, no poden pujar a peu.
En el decurs d’aquests més de sis-cents anys d’història, Sant Jeroni ha viscut diverses pestes. Els jerònims van tenir cura dels empestats i alguns van morir víctima dels contagis. Fa exactament dos-cents anys, el 1821, quan la pesta groga, el Monestir fou habilitat com a hospital d’empestats. Avui davant la Covid-19, els que estimem la Murtra, hem hagut de reinventar el nostre servei, alhora ens planyem que, arran de la pandèmia, no s’estigui encara gestionant prou bé l’entorn immediat d’un Bé Cultural d’Interès Nacional, cridat a ser un pulmó natural, cultural i espiritual de Catalunya.
