Ara fa tres mesos, el 7 de març, la Revista de Badalona recuperava la seva veu a la ciutat amb un nou format. Un aire fresc, renovada, canviada, podríem dir que nova. Quan l’Andreu Mas m’explicava la seva voluntat de recuperar RdB, no vaig tenir cap dubte en endinsar-me al projecte. Era una oportunitat personal i era necessari aferrar-la, també per la ciutat.
Badalona té un potencial enorme i penso que ens l’hauríem de creure més, entre tots i totes. Quan parlàvem sobre com creiem que havia de ser la nova Revista i dissenyàvem les seves bases i les respectives metes de futur, penso que en realitat el que fèiem era un exercici d’anàlisis de la ciutat. Crític. Amb tots els seus punts forts -que en són moltíssims-, i els menys bons, els quals crèiem que calia reforçar. I tot això, des de l’estima. Amb tot l’amor i l’admiració que sentim cap a la ciutat. I de mica en mica, vam intentar plasmar totes aquestes idees, com si es tractés d’un dibuix del mapa d’una petita ciutat dins de la mateixa Revista de Badalona. Una ciutat amb identitat, col·laboradora, compromesa, amb iniciativa, avançada. Recordant d’on venim i fent valdre tot el que tenim, però també construint. Sense por. Abandonant tot complex d’inferioritat que sovint s’ha respirat a la ciutat. I d’aquesta manera, va veure la llum -de nou- la Revista de Badalona.
Sense massa contemplacions vam prendre la iniciativa. Cal destacar que res era segur. Un projecte nou, sense cap ajuda ni garantia. Però quan les ganes hi són, tot és possible. Vam formar un equip ple d’entusiasme, preparat i variat. L’Andreu Mas, en Jordi Vives i jo hem estat més visibles, redactant i també entrevistant, però us voldria presentar -i destacar-, en Joshua Rodríguez i la Mireia Deu. Els quals són peces fonamentals perquè aquest engranatge funcioni, especialment en l’àmbit informàtic i de comunicació i imatge respectivament.
Partint d’aquest petit equip ens calia l’ajuda dels nostres veïns i veïnes, aquella col·laboració que imaginàvem a la nostra petita ciutat de RdB. I aquesta ajuda ha estat immensa. Quan explicàvem el projecte a possibles col·laboradors i col·laboradores, la gran majoria es van afegir. El discurs i el “programa” convenç. Cal fer ciutat.
La Revista de Badalona ha recuperat veus experimentades i de referència, i, alhora, ha destapat les idees i els coneixements de veus més joves amb l’empenta i el compromís que tant necessita Badalona. RdB ha sumat visions, especialitzacions, opinions… Ha reunit talent. Tampoc podem oblidar la fotografia o els continguts audiovisuals… I tot el que vindrà. Perquè això només és el resultat de tres mesos de feina, encara podem oferir molt més. Perquè aquesta ciutat, si alguna cosa té, és talent i potencial. Però estem d’acord que cal explotar-lo en benefici propi, amb i per Badalona. Ajudar-nos. Com també han fet les persones que han volgut col·laborar amb els seus negocis al projecte, patrocinant i donant una petita empenta per facilitar les primeres passes. Menció a part a l’Orfeó Badaloní Ateneu, que ens ha acollit a casa seva i ens ha permès créixer amb una mirada absolutament oberta, demostrant una vegada més la seva generositat i el seu servei a la ciutat durant aquests cent anys d’història que compleixen aquest any.
Estaria bé que aquesta generositat que hem trobat en tota la comunitat de col·laboradors i col·laboradores que ha format i construït el retorn de la Revista s’extrapolés a tota la ciutat. Veure les coses noves com a oportunitats, i no pas com amenaces. Escoltar opinions contràries, però moltes vegades complementàries. En definitiva, sumar i no restar, fer ciutat, fer créixer Badalona. A RdB hem parlat molt de cultura, del patrimoni històric, de l’espai verd, de tecnologia… Aquests són els temes que més inquieten i més interessen, també estaria bé preguntar-nos el perquè.
Per últim, tampoc voldria oblidar als lectors i lectores que ens seguiu amb fidelitat des del primer dia i tots els que us heu anat afegint al pas dels dies. Us vull convidar a col·laborar, a fer més gran aquesta comunitat. Us podeu comunicar amb nosaltres pels punts de contacte, comentar els articles, interaccionar a les xarxes socials i, també, ens podeu compartir amb els veïns que encara no ens coneixen. Ens podeu presentar, feu-ho per nosaltres perquè som i existim per vosaltres. Fem ciutat.
em sembla un projecte fantàstic i us auguro un bon futur en aquesta revista, felicitats a tots vosaltres.
Endevant . El joves sou el futur
Diuen que parlant, la gent s´enten. Doncs parlem,
Es una bona noticia que alguns es preocupin de la seva ciutat i la vulgui possar on es merexa donat que es una de les mes grans i amb moltes posibilitats. Salud i endevant !!!