Enguany la Confraria de Sant Anastasi, una de les més antigues de la nostra ciutat, celebra els 350 anys de la seva fundació, 31 anys de la recuperació de l’entitat i 20 anys del retorn de la Passada. Fou instituïda el 24 d’abril de l’any 1671, fruit de la petició que un grup de menestrals de l’aleshores vila de Badalona havia elevat a l’arquebisbe de Barcelona per erigir una confraria dedicada al soldat romà, del qual ens diu la llegenda que va ser martiritzat a la nostra ciutat.
L’historiador Josep M. Cuyàs en la seva Història de Badalona explica:
… en el transcurs del segle passat, segurament procedent de centúries anteriors, era de domini públic la següent versió, netament badalonina, sobre el martiri i mort del Sant:
“Els soldats tragueren Anastasi lligat amb les cadenes del pou del carrer Fluvià [núm. 23 i 25] i van arrossegar-lo costa avall fins l’hort de la Torre, i en arribant a la seva part més alta (que avui es troba edificat sobre la carretera de la Conreria), van degollar-lo i enterrar-lo allà mateix, i va néixer en aquell precís lloc un ametller que donava els seus fruits color de sang, com volent perpetuar o assenyalar el lloc on fou sacrificat el soldat romà.”
Una vegada constituïda la confraria, el Consell Municipal va declarar el màrtir, copatró de Badalona. D’aleshores ençà, la Confraria ha tingut un paper cabdal a les festes de Sant Anastasi. Així ho recull la descripció de la Passada de Sant Anastasi, que hi havia al segle XVIII, relatada pel Baró de Maldà Rafael d’Amat i Cortada (Barcelona, 10 de juliol de 1746 – 15 de febrer de 1819). L’any 1794 el Baró de Maldà en el seu Calaix de Sastre, ja ens parla de la processó amb la imatge del Sant. Aquesta processó, que es va organitzar fins als anys 60, s’anomenava “Passada de Sant Anastasi”.
Antigament, hi havia el costum segons el qual una persona designada per l’Administració de la Confraria de Sant Anastasi es col·locava davant del tabernacle amb la imatge del sant i, subjectant la bandera de la confraria, realitzava un ball reverencial fent velejar-la fins a tres vegades arran de terra. D’aquest ball els badalonins en deien aleshores “fer ballar Sant Anastasi”, referint-se a la petita imatge del sant que rematava la bandera.
L’any 1858 la confraria va adquirir una parella de gegants que posteriorment va vendre a l’Ajuntament de la ciutat. Són els actuals Anastasi i Maria. L’any 1940 la Confraria de Sant Anastasi va instituir la “Cremada del Dimoni” i la va organitzar fins que se’n féu càrrec l’Ajuntament.
Entre els anys 60 i 90, la diada de Sant Anastasi va anar perdent el seu sentit, fins al punt de quedar totalment al marge del programa de festes i relegat a dia festiu dins del calendari laboral badaloní. De fet, podríem dir que es convertí en “l’endemà” de la Cremada del Dimoni, acte que sí que persistí i que en l’imaginari de tothom es fixà com la culminació de les festes.
Des de l’any 1990, moment que es produeix un relleu generacional, la Confraria de Sant Anastasi és l’encarregada d’organitzar, conjuntament amb la Parròquia de Santa Maria, l’Ofici de Sant Anastasi. Els objectius de la Confraria des de la seva recuperació han estat vetllar per la devoció al sant i participar en els actes on es faci palès l’origen cultural i religiós de la nostra cultura, així com vetllar per la recuperació i la conservació de les tradicions catalanes.
L’any 2001 la diada de Sant Anastasi es reformula, realitzant diferents actes rituals que donen sentit a tota la diada, amb l’objectiu comú que tots els balls comparteixin un mateix espai festiu i de forma equànime, en aquest cas al voltant de la imatge del copatró. Aquest objectiu posava de manifest que un altre model participatiu era possible davant l’increment del nombre de colles de cultura popular catalana de la nostra ciutat en els anys anteriors, factor que havia generat discordances i tensions entre colles i balls en actes com la “Nit de Sant Anastasi” del vespre del 10 de maig, on es mantenia un model concebut segons la situació dels anys 80.
Després de múltiples reunions amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Badalona, Associacions de Veïns, els balls de cultura popular de la ciutat i el Consell Parroquial de Santa Maria es proposa el següent model de festa de la Diada de Sant Anastasi. Al matí es toquen matinades, es recull la bandera de Sant Anastasi a casa de l’Administrador en Cap de la Confraria i se celebra l’Ofici Solemne. A la tarda s’efectua la Baixada de Sant Anastasi, se celebren el berenar popular i la rifa de les coques, l’anada de la Passada de Sant Anastasi i arribada de la imatge del Sant a la Parròquia de Santa Maria i, com a fi de festa, el cant dels Goigs.
La nova proposta festiva comporta el naixement del toc de campanes de Sant Anastasi, la recuperació de la Missa de Sant Josep del mestre badaloní Salvador Valls i Franch (1882-1936) i el Cant dels Goigs, amb lletra de Joan Soler Amigó i Jaume Aymar i Ragolta, així com l’aparició de diversos nous balls, com són el Ball de la Bandera, el Ball dels Satanasis i el Ball Parlat del Baró de Maldà, que recrea a través de corrandes burlesques tots aquells aspectes relacionats amb la vida política, social, econòmica i cultural de la ciutat del darrer any.
El 3 de juliol de 2002, juntament amb altres colles de la ciutat, la Confraria és una de les impulsores de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Badalona. Amb el “Manifest de Can Canyadó” es defineixen els fonaments del naixement de la Coordinadora, on es reivindica com a objectiu més significatiu entendre la cultura popular des de:
“la pluralitat com a fonament creador, sense renunciar a la individualitat, que sigui un punt de trobada per conèixer i donar a conèixer els actes de les colles, i que esdevingui un òrgan reivindicatiu, per poder créixer, en favor de la normalització de la llengua i cultura”.
Entre els anys 2002 i 2003 la Confraria presideix la primera junta de la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Badalona, que esdevé una entitat reivindicativa en favor de les colles de la cultura popular i que es posiciona com a contrapunt a les “fórmules festives” organitzades per l’Ajuntament fins aquell moment, en les quals hi havia hagut certes tensions entre les colles participants.
Com ja s’ha dit a l’inici, aquest 2021 la Confraria de Sant Anastasi celebra els 350 anys de la seva fundació, 31 anys de la seva refundació i 20 anys de la recuperació de la Passada de Sant Anastasi. Per commemorar aquestes efemèrides, la Confraria ha recollit els “Protocols dels Actes que organitza la Confraria de Sant Anastasi durant les Festes de Sant Anastasi de Badalona”, on es descriu el conjunt d’actes amb els respectius cerimonials.
Aquest any malauradament, a causa de la pandèmia, no es podrà celebrar la Passada de Sant Anastasi pels carrers de Badalona, però sí que es mantindrà el “vot del poble” a través de l’Ofici Solemne de Sant Anastasi i del Cant dels Goigs a l’església de Santa Maria de Badalona. Bones festes de Sant Anastasi!
