És una altra de les coses que trobaré a faltar quan marxi de Badalona. Viure a prop de mar té això. Que arribes a casa i has de pensar en treure’t les bambes al balcó. I tot i això, sempre trobes granets de sorra a algun racó del sabater o a l’habitació. Visc a 3 minuts de la platja del Pont del Petroli, àmplia, extensa. El paisatge ha canviat al llarg dels anys, la sorra n’és la protagonista. Hi he passejat gairebé cada dia, sobretot a l’hivern. I he observat les anades i vingudes de la sorra, a govern dels temporals. És conegut i notori, no descobreixo res de nou. Tota la vida el mar ha portat sorra, i després se l’ha emportat.
Recentment en tenim dos exemples clars: el temporal Glòria, el gener de l’any passat, va portar sorra, i la que hi havia a la platja la va amuntegar al passeig, formant enormes dunes, que no deixaven veure el mar. I enguany, just un any després, el temporal Filomena, ha fet tot el contrari, s’ha endut sorra avall, cap a dins del mar. I ara la platja ja no és extensa ni àmplia. Ara la platja ha descobert esquelets de canonades i rocs.
A Badalona hi tenim nou platges: La del Coco, la de la Barca Maria, la del Cristall, L’Estació, la dels Patins a Vela, La Mora, la d’El Pont d’En Botifarreta, La del Pont del Petroli I la dels Pescadors. Totes, amb menys sorra que mai.
HEM PERDUT 23 MIL METRES CÚBICS DE SORRA
Les platges dels municipis metropolitans estan en regressió pels temporals i per l’afectació directa dels ports.
Truco a l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), que són els que tenen cura de les platges, per saber quants metres cúbics hem perdut en els darrers anys. Em diuen que no recullen dades científiques des de fa quatre anys, però que fins al 2017, la pèrdua de sorra a les platges metropolitanes de Barcelona havia estat de quasi 500.000 m3. I a Badalona, concretament, la pèrdua ja superava els 23.000 m3.
A les platges del nord tenim la mida de sorra més gruixuda, perquè són més a prop de l’àrea muntanyosa dels sediments i tenen menys recorregut (serralada litoral i prelitoral). La composició és diferent, els grans són més arrodonits i voluminosos que els de la sorra de les platges del sud, com ara la de Castelldefels, més fina i enganxosa. A Badalona, mirar la sorra on trenca l’onada és molt gratificant. Hi pots trobar pedres precioses! De vidre erosionat de tots els verds i blaus imaginables! També hi trobem restes de rajola hidràulica, pedres de formes geomètriques divertides, amb forats, de línies i colors capritxosos. Petites joies que jo sempre m’imagino penjades del coll d’amigues meves. Petites joies que trobaré a faltar quan ja no les tingui tant a tocar.
